LA VARIACIÓ LINGÜISTICA

1. Indica els elements de la comunicació que intervenen en els següents actes comunicatius:

- Lola(E) llig una notícia(MISSATGE) al diari(CANAL)

- Una mare(E) reny el seu fill xicotet(R) que es porta malament

- El Conseller d’Economia(E) defensa els pressupostos davant(MISSATGE) les Corts Valencianes.(R)

2. Indica les funcions del llenguatge que hi predominen:

- Pere, deixa’m llegir en pau! (APELATIVA I CONATIVA)

- Les mosques i els mosquits són insectes. (INFORMATIVA)

- Quina xica més preciosa! (EXCLAMATIVA I EMOTIVA)

- Sí, sí, el sent perfectament. (FÀTICA)

- El subjecte és un element essencial de tota oració. (METALINGÜÍSTICA)

- I parlaré d’aquells per a qui el cos és presó de passions condemnades... (POÉTICA)

3. Analitza aquesta situació comunicativa i respon les preguntes:

“Un pare recrimina el seu fill per les notes de l’avaluació”

a) Relació emissor receptor: grau de formalitat

b) Canal emprat

c) Tema

d) Intenció (objectiva, subjectiva –text modalitzat o no modalitzat)

e) Context: àmbit, registre

A) Informal

B) Oral

C) Les males notes

D) L'intenció es de un text 

E) Àmbit col.loquial

4. Explica aquestes idees així representades:

DIALECTE            REGISTRE USUARIS                  USOS

                 

 Un dialecte és una varietat de una llengua parlada en una certa àrea geogràfica. El nombre de parlants, i l'àrea mateixa, poden ser de qualsevol grandària. Un dialecte d'una àrea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes i parlars, i així successivament.

El registre lingüístic o varietat diafàsica és una varietat de llenguatge emprada en funció de la situació d'ús o de context. Va estretament lligada a la precisió lèxica i es detecta segons la relació que tenen l'emissor i el receptor.

5. Contesta veritable o fals:

- Els registres són els tipus de llengua propis de cadascun dels usos diferents de la llengua que es produeixen en l’entramat de les relacions socials. VERITAT

- Els registres o varietats funcionals estan en relació amb els usos de la llengua.VERITAT

- Els registres estan en relació amb els usuaris de la llengua.VERITAT

- Les varietats dialectals geogràfiques són un tipus de registre.FALS

- La temàtica, la formalitat, el propòsit i el canal són els factors que condicionen les formes de la llengua que usem.VERITAT

- Els registres tendeixen a la diversificació.VERITAT

- Els registres tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir la diferència entre uns i altres.VERITAT

- La llengua permet dir una mateixa cosa a través d’estils o registres diversos.VERITAT

6. Què són els prejudicis lingüístics? Per què poden condicionar la predisposició a utiltizar o aprendre una llengua?  

és una desviació de la realitat que té la forma de judici de valor emès bé sobre una llengua (o alguna de les seves característiques), bé sobre els parlants d'una llengua (en tant que parlants), generat directament, sigui per la ignorància, sigui per la malvolença, ajustat a estereotips maniqueus i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències.

7. Què és la diglòssia? I una llengua minoritzada?

La diglòssia són situacions sociolingüístiques en què una llengua A (alta, amb més prestigi) és usada en les 
relacions formals, enfront d’una llengua B (baixa, amb menys prestigi) que s’utilitza en les 
relacions familiars, en la intimitat, en l’espontaneïtat... 

Llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d’una altra llengua i està 

immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística. Tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia és insuficient per viure-hi. 

8. Cap a on sol conduir una situació de bilingüisme social?

El bilingüisme social és el primer pas d’un procés de substitució lingüística, és a dir, tenim 
l’abandó absolut de la llengua dominada i l’ús exclusiu de la llengua nova.

9. Què és la vairietat estàndars i quina relació té amb la normativització de la llengua?

L'estàndard es defineix d'una banda pel seu caràcter supradialectal, és a dir, per neutralitzar les diferències dialectals existents entre els parlants; i de l'altra, perquè és la varietat que proporciona els models adequats per ser Utilitzats en les comunicacions formals i satisfà, per tant, les necessitats comunicatives 

de la societat moderna.

La normativa regula l'ús del conjunt de la llengua, l'estàndard fa una selecció amb criteris funcionals de totes les possibilitats que ofereix el sistema lingüístic. Per aquest motiu, podem considerar que l'estàndard constitueix un subconjunt dins l'espai més ampli delimitat per la normativa.