- signe lingüístic: dos--->0
- fonema: s
- monema: xic
- lexema: treballador
- morfema: treballador
- sintagma: el cotxe de Pau SN
- funció: de Pau CN
2. Reviseu el següent PPT i la informació sobre les categories i les funcions sintàctiques i indiqueu en el text del dictat que férem a classe un exemple de cada categoria, de diferents tipus de sintagmes i de la funció que realitzen en l'oració on es troben
DICTAT
Els estereotips o clixés lingüístiques manifesten actituds prejudicioses en forma de dicotomies: hi ha llengües suaus o dolces o llengües aspres, fàcils, difícils, de cultura i primitives. I encara més, dins d'una mateixa llengua hi ha varietats, unes varietats lingüístiques superiors i altres inferiors. Així doncs no acaben en el menysteniment d'unes llengües amb relació amb les altres, sinó que també té una incidència en la varietat interna de les llengües. És per això que podem diferenciar les actituds lingüístiques prejudicials en dos nivells de realització:
1. Interlingüístiques
2.Intralingüístiques
CATEGORIA
Substantiu-->estereotips
Adjectiu-->prejudicioses
Verb-->manifesten
Preposició--> en
Adverbi--> no
Conjunció--> o
Determinant--> els
SINTAGMES I FUNCIONS
Nominal-->els estereotips (Subjecte)Verbal-->manifesten actituds prejudicioses en forma de dicotomies (Predicat)
Preposicional-->en forma de dicotomies (CCManera)
Adjectival-->suaus o dolces (Complement del nom)
Què són les categories gramaticals? I les funcions sintàctiques?
Categoria gramatical: es refereix a la classe de mots (adjectiu, nom, verb, conjunció, pronom…). És com l’etiqueta que porten els mots. És el seu nom genèric, per dir-ho d’alguna manera:
Categoria gramatical: es refereix a la classe de mots (adjectiu, nom, verb, conjunció, pronom…). És com l’etiqueta que porten els mots. És el seu nom genèric, per dir-ho d’alguna manera:
– tranquil = adjectiu – la qual = pronom relatiu
– que = pronom relatiu o bé conjunció
– el = article o pronom feble
– estudiava = verb
Les funcions sintàctiques són una altra cosa. És la funció que fa cadascun dels mots dins la frase. Podríem dir que és l’ofici que tenen els mots en cada frase en concret. Però de funció no en tenen només els mots, sinó que també en tenen les frases subordinades (aquelles que depenen d’una altra frase principal). Els mots que no tenen funció (que no tenen ofici, per entendre’ns) són les conjuncions.
– La xica compra = Subjecte
– La xica de cabells rossos compra = complement del nom
– La xica compra cireres / La noia compra el que vol = Complement directe
– La xica compra cireres per al seu fill = Complement indirecte
– La xica està acostumada a comprar sola = Complement Preposicional
– La xica compra sempre / La noia compra quan vol = Complement circumstancial
– La xica es va quedar parada = Predicatiu
– La xica és la meva germana = Atribut
– que = pronom relatiu o bé conjunció
– el = article o pronom feble
– estudiava = verb
Les funcions sintàctiques són una altra cosa. És la funció que fa cadascun dels mots dins la frase. Podríem dir que és l’ofici que tenen els mots en cada frase en concret. Però de funció no en tenen només els mots, sinó que també en tenen les frases subordinades (aquelles que depenen d’una altra frase principal). Els mots que no tenen funció (que no tenen ofici, per entendre’ns) són les conjuncions.
– La xica compra = Subjecte
– La xica de cabells rossos compra = complement del nom
– La xica compra cireres / La noia compra el que vol = Complement directe
– La xica compra cireres per al seu fill = Complement indirecte
– La xica està acostumada a comprar sola = Complement Preposicional
– La xica compra sempre / La noia compra quan vol = Complement circumstancial
– La xica es va quedar parada = Predicatiu
– La xica és la meva germana = Atribut
No hay comentarios:
Publicar un comentario