PREGUNTES DE "EL LLIBRE DE LES BÈSTIES"

LLIBRE DE LES BÈSTIES

 

1. En la introducció al llibre Roc Casagran ens diu que el Llibre de les bèsties no és un simple conte ni està pensat com un divertiment. Es tracta d’una obra profunda que Llull escriu amb una finalitat: conduir-nos cap al Bé. La seua intenció és, doncs, didàctica i moralitzadora. Ens fa veure el comportament miserable de l’ésser humà i ho fa situant-nos davant un grup de bèsties en les quals ens podrem reflectir com si es tractara d’un espill: l’engany, la traïció,  l’enveja, la mala fe, … de l’home apareixeran representats en aquests animals.

En la pàgina 85 del llibre de text (“Valencià: llengua i literatura”) tens explicat el que significa fer una literatura moralitzant i didàctica. Una vegada llegida aqueixa informació, extrau del Llibre de les bèsties un exemple de moralització i un altre de didactisme.

 

• Exemple de didactisme: el rei dels humans hauria de preocupar-se més del seu poble i menys d’ell mateix perquè únicament vol el seu benefici.

• Exemple de moralitazció: amb els exemples de històries que narra, indica que l’àstucia pot amb la força i el poder.

2. Al llibre hauràs vist que apareixen una gran quantitat d’històries o exemples contades per diversos personatges. Resumeix-ne tres de les que més t’hagen agradat, encuriosit o impactat.

• Un comte estaba en guerra amb un rei i, com el comte no era tan poderós com el rei, va utilizar l’astúcia. Secretament féu grans regals a l’escrivà del rei perquè li comunicava totes les estratagemes que el monarca pensaba utilizar contra ell en la guerra. I d’aquella manera el rei no podía dur a terme la guerra contra el comte.

• En una terra hi havia un cristià que tenia al seu servei un sarraí de qui es fiava molt i a qui tractava molt generosmaent. Però el sarraí, que per la religió era el seu enemic, no li podía tenir afecte, sinó que sempre estava pensant com ho podria matar.

• Un corb construïa el seu niu dalt d’una roca i tots els anys una gran serp es menjava els seus fills. El corb odiava moltíssim a la serp i volia venjar-se. Un dia el corb va furtar a la filla del rei 1 garlanda d'or, uns homes van perseguir fins a la casa de la serp en on el corb va dipositar la garlanda. Els homes van pensar que l'havia robat la serp i van decidir matar-la.

3. Quina creus que és la funció d’aqueixos exemples, és a dir, amb quina finalitat els intercala Llull?  Creus que aconsegueix el que es proposa?

La finalitat dels exemples és moralitzar, perque tots són consells que clarament en aquest llibre favoreixen a què ho explica; però a mes d’això aconseguixen fer pensar al lector i proporcionar una ensenyament moral.

4. Descriu la cort del rei dels humans a la qual arriben els consellers del rei lleó. Què hi troben? Com és el rei i els seus consellers? Quin paral.lelisme podries establir amb la situació política actual? Explica bé la teua resposta.

La cort del rei dels humans esta formada per la reina, el rei, els cavallers i les seues dames.

Es troben a tota la gent del poble i quan preguntaren, el lleopard y la pantera, li diuen que el rei es un home vanitos i no és una bona persona.

En l’actualitat els polítics són semblants a aquest rei perque soles busquen el benefici propi i no el de la majoria de gent.

 5. Fes una llista amb els cinc animals més importants que apereixen a l’obra i escriu un vici o una virtut que els caracteritze.

• Lleó: es deixa influenciar per la rosabossa i altres animals.
• Rabossa: és molt astuta i sap convencer als altres animals per a que facen el que ella vulga i així poder sortir amb la seua.
• Elefant: és lleial al rei i no es fia de la rabossa .
• Serp: és un animal amb maltat.
• Bou: és molt tranquil i manipulable.

 6. Al Llibre de les bèsties hi ha episodis i situacions originals de Llull, però tant el seu to general com el seu conjunt procedeixen del Kalila i Dimna. Busca informació sobre aquesta obra.

El llibre es de origen hindú, escrit en àrab. Esta obra va ser traduïda en el segle XIII per Alfonso X, el savi, del llibre original Pantchatantra escrit en índia amb un fi divulgatiu de principis per als budistes, els prínceps i els reis. El llibre està compost per més d’un conte, són fàbules en les quals es personifiquen als animals.

 7. La guineu és el personatge principal d’aquesta obra. Entre els diferents adjectius que la caracteritzen podríem dir que el de manipuladora seria un dels qualificatius que millor la descriuen. Completa aqueixa descripció a través d’adjectius i d’actuacions de la Renard que els expliquen (és a dir, que expliquen els adjectius que has utilitzat per a descriure-la)

El guineu o la rabosa, destaca principalment per ser manipuladora i astuta, ja que és capaç de influïr en els animals per fer-los reflexionar al seu favor (com en la fàbula dels consellers del lleó). És mala, i envejosa també, ja que vol ser la reina.

8. Al capítol 5 apareix un home que es situa davant la taula del rei quan aquest està menjant. En qui creus que s’inspira aquesta figura? Quines característiques físiques y psicològiques presenta?

Era un home amb barba, pobrament vestit. El bon home intenta fer reflexionar al rei, reina y convidats que hi havia a la taula per tal de fer-los vore que ells servien a Déu; però no ho van entendre y van creure que era una ofensa per a ells, especialment per al rei. Aleshores van manar matar als soldats. S'inspira en un ermità jesucrist, que s'asembla a Ramón Llull.

9. També en aquesta obra Llull aprofita per presentar-nos dos tipus de personatges propis de l’època: els joglars i els ermitans. Explica quin concepte té de cadascun i posa exemples on ho veiem.

Els joglars, antigament, eren els que comptaven tota l´informació, de poble en poble, de tot allò que pasava; tant relacionat amb pol.lítica com amb la societat ; alhora que s´encargaven d´entretindre al rei i la reina fent xafarderies, sense donar-li trellat al que deien. Eren una espècie de pallassos, ja que feien burla també en els seus discursos. Donàven el tò que ells volien segons el context.

Els ermitans és un individu que habita en un lloc solitari a fi de viure la seua vida sense el contacte de les altres, la majoría de vegades amb un motiu cristià. Un dels ermitanys apareix en una història de la rabossa.

10. El llibre de les bèsties pot llegir-se com una obra autònoma, però en realita forma part d’una altra obra més extensa: Fèlix o Llibre de Meravelles. Busca informació sobre quan i on va escriure Llull aquesta obra, amb quina finalitat, en quines parts està dividida…

Ramón va escriure aquesta ambiciosa novel·la didàctica durant la primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa habitualment l'obra, no és un heroi sense màcula com Blaquerna, que intervé decisivament en l'organització de les coses del món, sinó un pelegrí que observa la realitat descobrint amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. El terme medieval 'meravella' fa referència a aquesta dolorosa sorpresa de Fèlix davant de les variades formes del mal, però també designa l'entusiasme positiu del viatger quan assoleix aspectes de la veritat per boca de filòsofs i ermitans que dialoguen amablement amb ell.

Els viatges de Fèlix proposen un recorregut preparat pel saber enciclopèdic del segle XIII, de manera que els deu apartats de l'obra coincideixen amb els subjectes de l'Art de Ramón: Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls , les bèsties, l'home, el paradís i l'infern. Tot i que el Llibre de meravelles subministra molta informació sobre teologia i filosofia natural, el nucli de l'obra és a la filosofia moral, present a la vuitena part, el 'Llibre d'home', que es complementa amb l'apòleg polític de l'apartat anterior, el llibre de les bèsties.

11.  Llull va viure en una època on la societat estava rígidamentd dividida en classes, la societat estamental, de la qual tens la representació clàssica més amunt. Busca en el llibre dues històries on quede patent que Llull és un defensor d’aquest tipus de societat.

Un exemple molt clar, és quan en el llibre es parla de que el rei és establit com a representant de Déu en la Terra i per aixó deu ser una persona admirable, fer justícia i ha de gobernar amb humiltat.

Altre exemple és quan diu que els apostols estan per damunt de la resta, i han de donar exemple als infidels que viuen en l’error i en pecat.

12. En l’obra veiem també la típica misogínia medieval.  El sotmetiment de la dona a l’home és present en moltes històries on aquesta és, a més, objecte de maltractament i apareix retratada com un ésser  boig o diabòlic. Posa exemples d’açò que hages trobat al llibre.

En el capítol V (dels missatgers que el lleó va enviar al rei dels homes)

El rei s’enamorà de la lleoparda i la va prendre per muller, a pesar de l’opossició d’aquesta. La lleoparda s’encolerí molt quan el rei la va poseir i va plorar durant molt de temps.

Aquest succés mostra el sometiment de la dona per un home i és objecte de maltractament

13. Reflexiona sobre el final de l’obra. Hi preval la justícia? Com interpretes que el rei no siga destronat?

Al final de l’obra no preval la justicia perque hauria de ser nomenat rei un animal humil i sençill que no fera el mal a la resta i que donara exemple, com el bou o l‘elefant. Per altra banda, es fa justícia amb la rabossa, perque ha fet molt de mal i amb la seua mort s’ha terminat les traicions.

El rei no es destronat perque l’elefant al ser tan humil le deixa que al lleó de rei i renuncia al carrec delatant a la rabossa.  

14. Al final de la història sembla que Llull ens diu la finalitat amb què l’ha escrita. Per a què i per a qui l’escriu?  El que pretén aconseguir es pot estendre a tota  la societat? Explica’t.

La finalitat amb la que Ramón Llull escriu aquesta obra, és per a fer conciencia de com ha de regnar un rei;els defectes y virtuts de la societat, i per aixó utilitza als animals, per a representar l’actitud dels humans en moltes situacions de la nostra vida.