TIPUS DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

1. Explique la diferència que hi ha entreals.   la varietat històrica i la diafàsica i escriu un exemple de cada.

La varietat històrica és la diferència de la llengua que es parlava en la antiguitat i la llengua que es 

parla ara. 

La varietat diafàsica és el vocabulari que utilitza una persona segons amb qui es troba.

-Vocabulari d'un cavaller i una persona d'avui en dia (històrica)

-Vocabulari d' un xic amb els seus amics i amb la seua professora.

2.  Definiu amb lesvostres paraules què és la llengua estàndard.

La llengua estàndard és l'àmbit de llengua que tothom ha d'entendre

3. Esmenteu el tipus de varietat lingüística a què es refereixen les següents oracions:

.El català que parlava Ramon Llull. DIATÒPICA

.La diferència de parlar entre el teu oncle i tu. DIACRÒNICA

.La llengua de TV3. DIATÒPICA.La varietat de llengua que emprem mirant un partit de futbol.DIAFÀSICA

.El parlar de València. DIATÒPICA

 5. Definiex les següents paraules.

  llengua: sistema de signes o codi lingüístic, creació social d'una col·lectivitat.

  parla: ús individual que cada parlant d'una llengua fa de les possibilitats que li ofereix el codi.

  norma: element regulador entre les possibilitats del codi i el context en què cada parlant ha d'expressar-se.

Llengua, norma i parla

Si bé és cert que una llengua és una creació col·lectiva, social de tots els seus parlants, també és cert que cada parlant en fa un ús individual, propi, d'aquest sistema d'expressió. Anomenem aquesta possibilitat d'expressió individual, d'ús particular de la llengua, parla. Podríem dir que un parlant concreta en cada moment, d'una manera determinada, les possibilitats que li ofereix el codi o llengua.Per això el concepte de llengua té sempre una dimensió social mentre que el concepte de parla fa rweferència a l'ús individual.

Ara bé, no és pensable que un determinat parlant faci un ús absolutament personal i lliure del codi lingüístic. Hi ha determinades normes que ens "obliguen" a utilitzar determinades formes en determinats contextos. Si jo m'adreço a una autoritat, utilitzaré unes formes concretes (tractament, estructura del missatge) diferents de si m'adreço a un amic o a un col·lega.

Per tant, ens cal tenir ben presents aquests tres conceptes:

. llengua: sistema de signes o codi lingüístic, creació social d'una col·lectivitat.

. parla: ús individual que cada parlant d'una llengua fa de les possibilitats que li ofereix el codi.

. norma: element regulador entre les possibilitats del codi i el context en què cada parlant ha d'expressar-se.