- SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Es el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest de Catalunya (quasi la província sencera de Lleida, oest de Tarragona i Terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià. La característica més notant d'aquests dialectes, a diferència dels del català oriental amb el que es contraposa, és la d'absència de neutralització en vocals àtones.
2. CARACTERÍSTIQUES
2.1 Característiques Morfològiques:
- Manteniment del so [w] en els possesius (meua, teua, seua).
- La x inicial o post-consonántica en [ʧ] (excepción Xàtiva, Xixona donde se realiza [ʃ]).
- Verbs incoatius en -ix, -ixen, -isca, etc.
- Cert manteniment de la nasal en els plurals d’antics proparoxítons acabats en -n (hòmens, jóvens).
- Certa presència de [j] davant palatal sorda en el dígraf -ix-.
- El pronomb feble ens/-nos es converteix en mos en totes les posicions.
2.2 Característiques fonètiques:
A més de la no reducció del sistema vocàlic àton, el major tret que diferencia el català occidental de l'oriental és que les e provinents de les Ē (e llarga) e Ǐ (i breu) tòniques del llatí es pronuncien com [e] (e tancada).
2.3 Característiques lèxiques:
Com en tots els idiomes, en català hi ha localismes, i alguns presenten una distribució que reflexa més o menys la divisió entre els dos conjunts dialectals. Algunes de les paraules propies del català occidental:
- Granera per escombra
- Xiquet per nen
- Espill per mirall
- Palometa/paloma per papallona
- Corder per xai
- Melic per llombrígol
- Pigota per verola
3. DIALECTES
- Valencià de transició o Català Tortosí
3.1 Nord-Occidental
El català noroccidental, també cridat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla en la zona nord-occidental de les regions catalano-parlantes. A vegades es confon amb la denominació de lleidatà, sent este un subdialecte pertanyent a ell.
Localitazció
- Les comarques occidentals de Catalunya com: L'Alta Ribagorça, el Pallars Jussá, el Pallars Sobirá, l'Alt Urgell
- Les comarques aragoneses que conformen la Franja: La zona oriental de la Ribagorça, La Llitera, el Davall Cinca i el Matarranya.
- SUBDIALECTES
- Pallarès: és la varietat constitutiva del català al Pallars, amenaçat per la sagnia del despoblament, que destaca pel seu arcaisme afavorit per un evident aïllament geogràfic. És un dels dialectes més conservadors de la llengua catalana.
- Ribagorçà: és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera. Consta de tres dialectes: el ribagorçà central, el ribagorçà oriental i el ribagorçà occidental.
- Lleidatà: és el subdialecte del català que es parla a Lleida i les comarques del seu voltant. Segons les classificacions actuals, el fragatino s'inclou dins del lleidatà.
3.2 Català Tortosí
La filiació dialectal ha estat variable. En el primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en el valencià. Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcovel oMoll l'inclouen en el català nord-occidental encara que posant èmfasi en la consideració de parlar de transició, cap al valencià. En canvi, Lluís Gimeno és contrari al caràcter de transició i el considera com el tercer dialecte del català occidental.
Localitazció:
Comprèn, grosso modo, el Maestrat, els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de parla castellana), el Matarranya (incloent els municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara, Faió i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
3.3 Valencià
És la denominació històrica i tradicional que rep al País Valencià, i encara que no és oficial també s'anomena així en la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia, la mateixa llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Té quatre dialectes:
- Castellonenc
El valencià castellonenc o septentrional és un subdialecte del valencià situat entre el valencià apitxat i el valencià de transició.
Localitazció:
Comprén la comarca antiga de la Plana (la Plana Baixa i la Plana Alta fins a Orpesa) el Pla de l'Arc (Torreblanca,Cabanes, Bell-lloc del Pla, Vall d'Alba, La Serra d'en Galceran, Vilafamés i Sant Joan de Moró) i l'Alcalatén
- Apitxat
És un subdialecte del valencià que es parla en les comarques del Camp de Murviedro, Horta de València, el Camp de Túria i la major part de la Ribera Alta. En esta última subsistix un nucli no apitxat a Catadau i Alfar (província de València) . També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.
- Meridional
És un subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en lesComarques del Xúquer on no es parla apitxat. La pronunciació vocàlica i consonàntica d'aquesta zona se sol prendre més o menys com a estàndard del valencià.
- Alacantí
És el subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a les Comarques del Sud, excepte la Marina Baixa i la població de La Torre de les Maçanes, i a part de l'Alcoià. És un subdialecte que presenta un alt grau de castellanismes i alhora, per contra, un alt grau d'arcaismes
4. CANÇÓ EN CATALÀ OCCIDENTAL:
Cadascú va a lo seu
Que mos ampare Deu
Anan entre montañes I valls
Sempre porte en la sang
A la meua terreta
Cada uno va a lo suyo,
que Dios nos ampare.
Caminando entre las montañas y valles,
siempre llevo en la sangre
a mi pequeña tierra.
