Lo temps és tal que tot animal brut
requer amor, cascú trobant son par;
lo cervo brau sent en lo bosch bramar,
e son fér bram per dolç cant és tengut;
agrons e corps han melodia tanta
que llur semblant, delitant, enamora;
lo rossinyol de tal cas s'entrenyora, (s'estranya)
si lo seu cant s’anamorada spanta.
E, donchs, si’m dolch, lo dolrre m'és degut
com veig amats menys de poder amar,
e lo grosser per apte veig passar:
Amor lo fa ésser no conegut.
E d'açò’m ve piadosa complanta
com desamor exorba (encega) ma senyora,
no conexent lo servent qui l'adora
ne vol penssar qual és s’amor ne quanta.
No com aquell qui son bé ha perdut,
metent a risch, si poria guanyar,
é, vós amant, que’m volguésseu amar
delliberat: no ssón amor vengut.
Tot nuu me trob, vestit de grossa manta;
ma voluntat Amor la té’n penyora,
e ço de que mon cor se adolora
és com no veu ma fretura (sofriment) qu’és tanta.
Tornada
Lir entre carts, ab milans caç la ganta
y ab lo branxet la lebre corredora:
assats al món cascuna vividora,
e mon pits flach lo passi de Rams canta.
Comentari:
Lo temps és tal que tot animal brut, és la rima o cançó LXIV del
nostre més insigne poeta clàssic de tots els temps, Ausias March
(Beniarjó 1397 – Valéncia 1459), el qual junt a escritors de
reconeiximent mundial com Sor Isabel de Villena o Joan Roïç de Corella,
establiren i marcaren el nostre Sigle d´Or, el Sigle d´Or de les Lletres
Valencianes.
Lo temps és tal que tot animal brut, és una de les composicions més
breus del cançoner d´Ausias March que consta de tres coples creuades
unisonants i una tornada que es troba en l´estrofa que comença per
“Lliri entre carts”, sent este poema un cant més que d´amor de desamor i
lamentació.
Vullc fer notar, que en la traducció realisada, no he canviat frases
com “han melodia tanta”, per “tenen tanta melodia”, per eixemple, perque
“han melodia tanta” seguix sent d´un correcte valencià actual, pero
expressant-se en un llenguage poètic que busca fer la rima com toca, i
que si estiguera escrit eixe poema en el dia d´ahir, per a fer eixa rima
la frese en concret podria escriure´s de la mateixa manera.
Té huit versos cada estrofa amb 10 sil·labes, este estil s'anomena cobles. Té rima assonant.
El tema principal és l'amor injust perque ella no li correspon, i él pensa que és injust perque ella no sap l'amor que sent per ella i per això no li correspon.
No hay comentarios:
Publicar un comentario