LINÍA DEL TEMPS

COMENTARI DE L'ESPILL

 No he trovat un fragment però he fet el ocmentari del text que ens han ensenyat les companyes a classe.
 

COMENTARI:
Aquesta és l ́obra més important de la producció literària de Jaume Roig. Aquest llibre el coneixem pel títol que li posà l ́autor –l ́Espill- i per dos més, Llibre de consells i Llibre de les dones, deguts a la mà d ́editors posteriors. És una novel·la escrita en vers, seguint la tradició de les noves rimades. El mateix autor diu que l ́escriu en noves rimades comediades, és a dir, partides, per tal com està escrita amb versos apariats de quatre síl·labes, cosa que en dificulta la lectura.

COMENTARI ISABEL DE VILLENA

"Oh quanta fon la pobrea e fretura que la

Senyora passà en aquella terra d'Egipte, en

especial en los primers dies, que no era

coneguda ni nengú li volia fiar faena, ni

menys a Josep, ne podien guanyar un sols

diner, per què havien a passar estrema

fam! Car lo Senyor volia sentissen tota

manera de penes per augment de la sua

paciència, e havia ordenat la divinal

potència que la excel·lent senyora Mare

del seu Fill passàs menudament tota

manera de dolors e hagués esperiència de

infinides congoixes perquè fos exemplar a

tots los mortals e hagués gran pietat a tots

los reclamants a sa mercé; car nengú no

pot ab veritat plànyer ne conéixer ne

menys recomptar los treballs sinó aquell

qui els ha passats, e per ço ab gran raó lo

Eclesiàtic diu [...] [que] qui navega per la

mar sap molt bé recomptar los perills

d'aquella, e qui és estat perseguit molt e

tribulat, sap molt bé consellar i ajudar als

tribulats."

COMENTARI: 
Vita Christi és una narració sobre la vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent. La seva originalitat rau en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seva prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist esdevé en les seves mans la vida de la Mare de Déu: el llibre comença i acaba amb el naixement de la Verge i la seua assumpció al cel.

COMENTARI DELS SERMONS

No he trobat un fragment per a posar-ho d'exemple però ho fet amb el que han ensenyat els companys a classe.


COMENTARI:
Gràcies als reportadors, tenim escrits els sermons que predicava San Vicent Ferrer. Utilitzava cites de la Bíblia en llatí. Utilitza un llenguatge col·loquial dirigint-se directament al seu auditori. Utilitza la pregunta i posa com a model a seguir els sants. Sempre parlava en valencià i tot el món l'antenia perque utilitzava expressions llatines i molt col·loquials.

Indiqueu les coincidències i les diferències entre els autors i les obres treballades, classificant en forma de mapa conceptual els alutora i obres treballats, segons les següents característiques:

• Obres i autors misògins o defensors de la dona. tots els autor de la literatura religiosa i moralitzant, excepte Isabel de Villena.
• Novel·listes o poetes. Jaonot Martorell, Jaume Roig, Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena i Ausiàs March, Jaume Roig (els primers novel·listes i els següents poetes)
• Moralistes-teocentristes o humanistes.Moralistes teocencristes Jaume Roig, Eiximenis, San  Vicent Ferrer, Isabeloo de Villena. Humanistes Ausiàs March, Joanot Martorell
• Cavallers, burgesos (metges, funcionaris), religiosos.Cavallers Ausiàs March, Joanot Martorell Religiosos Isabel de Villena, San Vicent Ferrer, Eiximenis FuncionariEiximenis, Jaume Roig.
• Autors d'obres del mateix gènere: Llibre de les dones, Vida de Jesucrist. Llibre de les dones: Eiximenis, Jaume Roig. Vida de Jesucrist Isabel de Villena i Eiximenis
• Autors que es coneixien i tenien un vincle familiar o laboral.  Ausiàs March i Joanot Martorell, eren cunyats. I Isabel de Villena i Jaume Roig, aquest últim era metge del convent que dirigia Isabel de Villena.
• Autors que s'oposen ideològicament amb les seues obres.  Joanot Martorell i Jaume ROig, per la misogínia. En general els humanistes amb els teocentristes.
• Obres que empren un registre col·loquial o un registre formal.  Col·looquial Eiximenis, sermons, Isabel de Villena Formal Martorell, March, 
• Obres on predomina l'amor i l'erotisme, o bé les que predomina la moralitat cristiana. Amor Tirant lo Blanc, Ausiàs March Moralitat cristiana  Isabel de Villena
• Obres serioses i amb humor.  HUmor  Jaume Roig i El Tirant Seriós  La resta
• Obres que transcorren en diferents llocs per on viatgen els protagonistes, obres que es refereixen a un lloc concret.  Llocs diferents  Tirant lo Blanc, L'Espill de Jaume Roig. Llocs concret la resta
• Obres realistes, fantàstiques i obres satíriques.  Realista Tirant Satíric Jaume Roig Fantàstiques Cuira e Güelfa
• Obres anònimes, autors que només han escrit una obra, autors que han escrit obres variades,  autors que no han escrit. Anònima Cuira e Güelfa Una sola obra Jaume Roig, Joanot Martorell i Isabel de Villena. Autors que han escrit obres variades  Ausiàs March Autors que no han escrit  Sant Vicent. 

COMENTARI DEL MERCADER DEL DIABLE

Deus saber que a Mallorques havia un mercader qui, entrant en la Seu e faent gràcies a Déu, aprés que fos vengut de son viatge, encès candeles per los altars, e a la fi sobrà-li’n una; e viu aquí la imatge del diable, e dix entre si mateix així:

-Per ma fe, puis tots los sants han haüt de mes candeles e em sobra aquesta, aitambé te n’hauràs.

Així, que encès la candela aquella a la imatge del diable.

E, al vespre, durment, somnià en son llit que lo diable li apareixia fort alegre, faent-li gràcies de la honor que feta li havia, dient que cent anys havia que estava pintat en aquella esgleia e mai no trobà qui tanta honor li faés; per la qual cosa ell deïa que demanàs què es volgués, e ell dar-li-ho hia tantost.

E lo mercader demanà molts diners. Dix lo diable:

-Jo te’n daré assats.

E fonc li vijares que el menàs en un gran camp; e aquí féu-lo cavar, e trobà una gran olla d’or plena.

-Ara -dix lo diable- sia tua, e amaga-la aquí amteix; e torna-hi de nits, e port-la-te’n per guisa que ningú no la veja.

Dix lo mercader, quan hagué coberta l’olla del tessor:

-Ací volria lleixar qualque senyal, sobre aquest lloc on era l’olla; e açò per tal que conega on serà.

E com lo dit mercader, girant-se de totes parts no trobàs pedra ne fust, neres ab què hi lleixàs senyal, dix-li lo diable:

-Vols fer bé? Puis que no trobes res ab què hi lleixs senyal, fes tos afers sobre lo lloc on és l’olla, e açò romandrà-hi per senyal.

E com lo mercader fenyés ço que lo diable li consellava, lo diable se n’anà, e lo mercader se despertà ab infinit goig, esperant que anàs al camp aquell que havia vist en somnis, e que prengués lo dit tessor. E reconegué-se, e trobà que tot s’era sullat dins son llit. E dix entre si mateix per escarn:

-Ara havem prou diners e pecúnia! Aquest és lo tessor qui dóna lo diable, car d’altre no en pot dar. Ara façam-li honors, eell per bones gràcies sullar-nos ha tots, de cap a peus!

Vet lo diable com escarní a aquest. Semblant se fa de tots aquells qui per mà sua volen ésser rics-hòmens, car a la fi tots ne van enganats. E meresquen que així elsen prena, car fan Déu del diner, lo qual volen créixer e multiplicar sens fi.

COMENTARI:

En relació al gènere literari a què ens enfrontem, observem que pertany a la prosa religiosa i moral . Llegit el text podem definir el tema que tracta com L’ambició no ens porta a cap lloc.

Quant al resum, ens trobem front a una narració. Un mercader de Mallorca arriba a la Seu per donar gràcies als sants encenent-los un ciri. Com li’n sobra una li l’encén a un quadre del diable i aquest, en somnis li ho agraeix. Com a recompensa deixa al mercader demanar-li allò que vulga i ell, li diu que vol diners. Al somni, el diable li mostra on amagava una olla plena de diners a un camp, que podria arreplegar al dia següent. Per senyalar el lloc, el mercader fa les seues necessitats al lloc on l’hagué soterrada. En despertar, veié que s’havia fet tot al llit i s’adonà que aqueixa fou la recompensa que el diable li féu Aprofitant aquests trets relacionats amb l’estil podem deduir que està dirigit al poble, car algunes expressions com ara s’havia cagat al llit ens ajuden a entendre que no soles estava dirigit a la societat aristocràtica

 A l’hora de relacionar aquest text amb altres ens recorda al Conde Lucanor, on un noble li demana consell al seu amic cada capítol i aquest li dóna una possible solució als seus problemes fent servir-se de contes  als quals queda perfectament reflectit l’ensenyament moral.

  Aquesta relació faria referència a l'objectiu del sermó que és el didactisme, és a dir, donar una lliçó moral.
El tema de l’obra: l’ambició porta sempre al desastre.

Per tal de concloure el comentari hem de dir que aquest fragment del dotzé llibre de Lo Crestià tracta d’explicar la importància de l’acció cristiana de rebutjar tota acció ambiciosa.
El context històric i social és el de la literatura religiosa i moral que intentava frenar l’arribada dels nous pensaments humanístics.

COMENTARI TIRANT LO BLANC

La princesa, tot i complaure's en la declaració de Tirant, el reprèn durament per la seva gosadia, i el cavaller, que insisteix en la sinceritat del seu amor fins a donar la vida per ella, se'n va  de nou trist i compungit. La princesa  se'n dol i, amb el temor que el seu enamorat no faci algun disbarat que el dugui a la mort immediata, tramet Estefania a la cambra del cavaller perquè l'aturi. Com que Estefania no torna, Carmesina decideix de presentar-s'hi acompanyada de Plaerdemavida, una altra de les seves donzelles. La princesa prega Tirant que oblidi les dures paraules que abans li ha adreçat i, a canvi, li promet de deixar-li besar els ulls i els cabells.


Comentari: 

La resposta de carmesina no és inmediata. L'amor de Carmesina no és un amor idealitzat. No és feminista ni masclista, Carmesina decideix igual que ell.

COMENTARI DE ES TAL QUE TOT ANIMAL BRUT

Lo temps és tal que tot animal brut
requer amor, cascú trobant son par;
lo cervo brau sent en lo bosch bramar,
e son fér bram per dolç cant és tengut;
agrons e corps han melodia tanta
que llur semblant, delitant, enamora;
lo rossinyol de tal cas s'entrenyora, (s'estranya)
si lo seu cant s’anamorada spanta.

E, donchs, si’m dolch, lo dolrre m'és degut
com veig amats menys de poder amar,
e lo grosser per apte veig passar:
Amor lo fa ésser no conegut.
E d'açò’m ve piadosa complanta
com desamor exorba (encega) ma senyora,
no conexent lo servent qui l'adora
ne vol penssar qual és s’amor ne quanta.

No com aquell qui son bé ha perdut,
metent a risch, si poria guanyar,
é, vós amant, que’m volguésseu amar
delliberat: no ssón amor vengut.
Tot nuu me trob, vestit de grossa manta;
ma voluntat Amor la té’n penyora,
e ço de que mon cor se adolora
és com no veu ma fretura (sofriment) qu’és tanta.

Tornada

Lir entre carts, ab milans caç la ganta
y ab lo branxet la lebre corredora:
assats al món cascuna vividora,
e mon pits flach lo passi de Rams canta.

Comentari:
Lo temps és tal que tot animal brut, és la rima o cançó LXIV del nostre més insigne poeta clàssic de tots els temps, Ausias March (Beniarjó 1397 – Valéncia 1459), el qual junt a escritors de reconeiximent mundial com Sor Isabel de Villena o Joan Roïç de Corella, establiren i marcaren el nostre Sigle d´Or, el Sigle d´Or de les Lletres Valencianes.
Lo temps és tal que tot animal brut, és una de les composicions més breus del cançoner d´Ausias March que consta de tres coples creuades unisonants i una tornada que es troba en l´estrofa que comença per “Lliri entre carts”, sent este poema un cant més que d´amor de desamor i lamentació.
Vullc fer notar, que en la traducció realisada, no he canviat frases com “han melodia tanta”, per “tenen tanta melodia”, per eixemple, perque “han melodia tanta” seguix sent d´un correcte valencià actual, pero expressant-se en un llenguage poètic que busca fer la rima com toca, i que si estiguera escrit eixe poema en el dia d´ahir, per a fer eixa rima la frese en concret podria escriure´s de la mateixa manera.
Té huit versos cada estrofa amb 10 sil·labes, este estil s'anomena cobles. Té rima assonant.
El tema principal és l'amor injust perque ella no li correspon, i él pensa que és injust perque ella no sap l'amor que sent per ella i per això no li correspon.

COMENTARI DE VELES E VENTS

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i Ponent contra d’ells veig armar;
Xaloc, Llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn;
grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets;
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor, de vós io en sent més que no en sé,
de què la part pijor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé. 


Comentari: 
 
Veles e vents: narra la història d’un viatge des d’ Itàlia a València en busca de l’estimada. L’autor l’estima però no sap si el seu amor és correspost. En aquest viatge corre grans perills i demanarà ajuda als vents per a arribar a terra.
Està compost per versos de 10 síl·labes amb accentuació en l’última paraula i utilitza l'anomenat decasíl·lab ausiasmarquià, d'estructura 4+6. Per tant, són versos d'art major i de rima consonant.
Els motius secundaris són elements com el mar, els peixos, la mort, la por... –alguns d’ells es tracten en estrofes no incloses ací- i ell mateix. Aquests temes serveixen per a donar-li força al poema ja que la mar dóna un punt d'intensificació important així com la conversació que manté amb ell mateix debatent-se amb l'amor, la fortuna...
L’estructura temàtica es pot considerar lineal ja que parla de diferents temes en diferents estrofes i té sentit si se n’elimina alguna. Encara que té relació entre les estrofes com en les estructures il·latives.
L’efecte és anticlimàtic ja que el títol s’expressa en la primera estrofa i després no es torna a mencionar.
La veu està en 1a persona perquè parla d’ell mateix, de la seua història, amb emocions negatives i un esperit de victòria que fa contrast –en lo perill no em caureu de l’esment, io tem a la mort...- .
El dinamisme és negatiu ja que la seua història és trista. Ho expressa amb els seus substantius i adjectius (camins dubtosos, llurs amics, humils precs, amagatalls secrets).
La tonalitat sentimental és d’incertesa i por, l’autor es troba en una lluita contra el mar, amb les adversitats que s’està trobant pel camí, per acabar finalment amb la seua estimada i té por de trobar-se sol a la fi del camí.
 

OPINIÓ

  Jaime, Guille, Mónica i Ana Leandre i Hero


 INTERPRETACIÓ: 8,5


  ELEMENTS teatrals adequats: 8

ACTITUD DE RESPECTE cap a la interpretació dels companys i valoració de les obres: 10


Lorena. Indra, Ann i Paola Leandre i Hero


 INTERPRETACIÓ: 8,5

  ELEMENTS teatrals adequats: 9

ACTITUD DE RESPECTE cap a la interpretació dels companys i valoració de les obres: 10


Sofia, Sergio, Pablo i Javi   Tirant lo Blanc

 INTERPRETACIÓ: 8,5


  ELEMENTS teatrals adequats: 8,5

ACTITUD DE RESPECTE cap a la interpretació dels companys i valoració de les obres: 10


Toni i Pablo Escudero Terra Baixa 
 
 INTERPRETACIÓ: 8


  ELEMENTS teatrals adequats: 8

ACTITUD DE RESPECTE cap a la interpretació dels companys i valoració de les obres: 9


Pau, MIguel i Nico Terra Baixa


 INTERPRETACIÓ: 7

  ELEMENTS teatrals adequats: 7

ACTITUD DE RESPECTE cap a la interpretació dels companys i valoració de les obres: 8

DRAMATITZACIÓ

REPRESENTACIÓ: TIRANT LO BLANC

La comtessa no vol que el seu fill participara en la guerra, contraposada a l´opinió del seu marit.

Ermità: el príncep té que participar també en la guerra

Comtessa: el meu fill és molt xicotet per ser cavaller

Príncep: he d´honrar la memòria del meu pare, i la millor forma de fer-ho és convertint-me en un cavaller

Rei: tranquil.la comtessa, anirà amb mi i no deixaré que li passe res.

Comtessa: després de la mort del meu marit, el venerable comte de Varoic, no em queda res.

Ermità: malgrat l´edat, ha de participar en la guerra, llavors no nhi ha una edat per ser cavaller

Rei: tot cavaller comença des de menut a conèixer el món que entorna a la guerra

Príncep: tranquila mare, estarè bé

Comtessa: **plora**

Ermità, Príncep, Rei: **se´n van**

Ermità: príncep, ara et toca convertir-te en cavaller. has de matar al moro!!!

Princep: segur? no crec que puga fer-ho

Ermità: confia en ti mateix tot cavaller ha de fer-ho

Comtessa: Fran

Ermità: Natalia

Príncep: Isabel

Rei: Daniela

Anem a utilitzar atrezzo fet de cartó, que ens ajuda representar les pesades i el bastò, després Daniela tindra una corona feta per si mateixa, Natalia portarà barba, Isabel una capa i Fran un vestit i amb pel·luca.