domingo, 25 de septiembre de 2016

TIPUS DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

1. Explique la diferència que hi ha entreals.   la varietat històrica i la diafàsica i escriu un exemple de cada.
La varietat històrica és la diferència de la llengua que es parlava en la antiguitat i la llengua que es 
parla ara. 
La varietat diafàsica és el vocabulari que utilitza una persona segons amb qui es troba.


-Vocabulari d'un cavaller i una persona d'avui en dia (històrica)
-Vocabulari d' un xic amb els seus amics i amb la seua professora.


2.  Definiu amb lesvostres paraules què és la llengua estàndard.


La llengua estàndard és l'àmbit de llengua que tothom ha d'entendre

3. Esmenteu el tipus de varietat lingüística a què es refereixen les següents oracions:

.El català que parlava Ramon Llull. DIATÒPICA
.La diferència de parlar entre el teu oncle i tu. DIACRÒNICA
.La llengua de TV3. DIATÒPICA.La varietat de llengua que emprem mirant un partit de futbol.DIAFÀSICA
.El parlar de València. DIATÒPICA

 5. Definiex les següents paraules.
  llengua: sistema de signes o codi lingüístic, creació social d'una col·lectivitat.
  parla: ús individual que cada parlant d'una llengua fa de les possibilitats que li ofereix el codi.
  norma: element regulador entre les possibilitats del codi i el context en què cada parlant ha d'expressar-se.


Llengua, norma i parla


Si bé és cert que una llengua és una creació col·lectiva, social de tots els seus parlants, també és cert que cada parlant en fa un ús individual, propi, d'aquest sistema d'expressió. Anomenem aquesta possibilitat d'expressió individual, d'ús particular de la llengua, parla. Podríem dir que un parlant concreta en cada moment, d'una manera determinada, les possibilitats que li ofereix el codi o llengua.Per això el concepte de llengua té sempre una dimensió social mentre que el concepte de parla fa rweferència a l'ús individual.
Ara bé, no és pensable que un determinat parlant faci un ús absolutament personal i lliure del codi lingüístic. Hi ha determinades normes que ens "obliguen" a utilitzar determinades formes en determinats contextos. Si jo m'adreço a una autoritat, utilitzaré unes formes concretes (tractament, estructura del missatge) diferents de si m'adreço a un amic o a un col·lega.
Per tant, ens cal tenir ben presents aquests tres conceptes:
. llengua: sistema de signes o codi lingüístic, creació social d'una col·lectivitat.
. parla: ús individual que cada parlant d'una llengua fa de les possibilitats que li ofereix el codi.
. norma: element regulador entre les possibilitats del codi i el context en què cada parlant ha d'expressar-se.

martes, 20 de septiembre de 2016

L'ACCENT DIACRÍTIC


L’accent diacrític distingeix paraules que s’escriuen igual però tenen diferent significat
   (adverbi de mode)                      be (nom lletra)
  bóta, bótes (recipient)                    bota, botes (verb botar / calçat)
  déu (divinitat)                                  deu (número; font; verb deure)
  dóna/es (verb donar                     dona/es (senyora)
  és (verb ser                                   es (pronom feble)
  fóra (verb ser)                                  fora ( adverbi de lloc)
   (part del cos)                              ma (possessiu)
  més (adverbi quantitat)                    mes (part de l’any)
  mèu, mèus (veu del gat)                 meu, meus (possessiu tònic)
  mòlt,a/s/es (verb moldre)                molt,a/s/es (quantitatiu)
  món (tot allò creat)                          mon (possessiu àton)
  móra, móres (fruit siveltre)           mora, mores (dona musulmana)
  nét, néta, néts, nétes (parentiu)     netnetanetsnetes (no brut)
  ósóssos (animal)                          osossos (part del cos)
  pèl, pèls (cabells)                           pel, pels (contracció prep + art)
   (verb saber                                se (pronom feble)
  sí (afirmació)                                     si (condicional)
  sóc (verb ser)                                    soc (calçat)
  sòl (terra)                                          sol (astre/nota/verb soler
  són (verb ser)                                    son (de dormir / possessiu)
   (verb tindre                                te (infusió; lletra; pronom feble) 
 véns, vénen (verb vindre                 vensvenen (verb vendre)


1.    Escolta la cançó Corren del grup Gossos, completa els buits i posa l’accent gràfic i diacrític on calga.

                          CORREN                                                                        
És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m'he amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, 
imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, 
aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir que sóc avui,
una gota em cau mentre una altra em treu la set.
Plou i fa sol alhora. Tum bala bala bala, tum bala bala     
que m'apuntava, era la meva  i jo mateix em disparava.

raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolucio dins meu, la sedueixo i es transforma.

No no no no no no no no, s'esborren, 
en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? 
Nena, no és broma.
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes.
 
(Tornada) 

2.    Posa l’accent gràfic i diacrític on calga:
No té més remei que pagar el que deu.
Ha portat els bens a pasturar.
El meu germà sol passejar pel camp totes les vesprades.
Em fan mal tots els ossos.
No te mai temps per a mi.
De son que tinc em fan mal els ulls.
No se com  pots suportar-ho.
Jo sóc el major dels germans i he deixat el cotxe més net.
He vingut pel camí vell.
Si vénen prompte, acompanya’ls a vore si ho vens tot.

3.    Escriu una frase amb cada grup de paraules:
  • Mòlta, molta, dóna: Dóna-li molts grams de cafè  per a que estiguen tots mòlts
  • Sòl, móra, mà: He agafat amb la mà, la móra que s'ha caigut al sòl                 
  • Mèu, són, bóta: Els gats que fan mèu són a la bóta.
4.    Posa els accents gràfics i diacrítics:
Lluís va fer els exàmens la mar de bé.
Tot aquell vi no cabrà en una sola bóta.
A l’època grega estava ple de deus, deesses i semideus.
No dónes res aquelles pobres dones.
És el millor amic que tinc.
A l’ós panda li han trencat un os de la mà dreta.
Pel que veig, el que volen és prendre’t el pèl.
Jo sé qui ho ha fet.
El sòl de casa té fulles grogues pintades.
Tu véns ací i sé que vens més café mòlt que malta.


LLIBRE DE LES BÈSTIES





He triat aquest llibre perque m'ha cridat molt 
més l'atenció que l'altre. A més a més, les fàbules em semblen molt més entrtingudes que el llibres d'historia, malgrat que la historia es interesant però de vegades un poc avorrida.
 
Totes les paraules acabades en -esa son sonores dins, fons, trans s'escriuen amb una s per transició però són sonores
 
-Zero. 

-Onze.

-Dotze.

-Tretze.

-Catorze.

-Dèsset.

-Certesa .

-Tendresa.

-Colze.

-Zoològic.

-País

-Veí

-Veïna

miércoles, 14 de septiembre de 2016

ELS SONS DEL VALENCIÀ


 

  1. Copia les següents paraules en la casella corresponent
Novel·la, inepte, subjecte, encèfal, arrel, acadèmia, caravel·la, novel·la, fèmur, recepta, pètal, mel, perpetu, ferro, nervi, preu, mèdic, serra, obsequi, perfecte, cèl·lula, varicel·la, tendre, equivalència 



Paraules amb e oberta
Exemples
a) Davant de l, l·l, rr, r
Novel.la  Arrel  Caravel.la  Mel  Ferro  Serra  Cel.lula  Varicel.la
b) En paraules amb diftong eu o davant de síl·labes amb les vocals i, u 
Preu
c) En termes científics 
Encèfal  Fèmur  Nervi  Mèdic
d) En paraules amb les terminacions cultes:   -ecte, -ecta, -epte, -epta
Inepte  Subjecte  Recepta  Perfecte
e) En quasi totes les paraules esdrúixoles
Acadèmia  Equivalència
f) En altres paraules
Pètal  Perpetu  Obsequi  Tendre



  1.  Copia les següents paraules en la casella corresponent:


Boig, roja, perol, roca, pot, carrossa, albercoc, granota, dòmino, morta, cassola, neurosi, oli, Alcoi, dijous, groc, història, porta, cresol, estereoscopi, bajoca, fibrosi, bou, soia, picota, heroi, òrfena, grossa, microbi, gentola


Paraules amb o oberta
Exemples
a) Davant de les vocals i, u o de síl·laba amb aquestes vocals
Boig  Roca  Alcoi  Dijous  Això  Bou  Soia  Heroi
b) En els termes científics i erudits
Morta  Neurosi  Oli  Esteroscopi  Fibrosi  Dòmino  Òrfena  Microbi
c) En quasi totes les esdrúixoles
Dòmino  Història
d) En les terminacions:
- oc / oca        - oig / oja      - ol / ola
- ort / orta      - ot / ota        - ossa
Roja  Perol  Pot  Carrossa  Albercoc  Granota  Cassola  Groc  Porta  Cresol  Bajoca  Picota  Grossa  Gentola


Les consonants     

El sistema consonàntic és més complex. Els sons es classifiquen segons dos paràmetres: el punt d’articulació i el mode d’articulació.

- Punt d’articulació: fa referència al lloc on es produeix el contacte entre els òrgans 
   que intervenen en la pronunciació dels sons. Permet classificar les consonants en   
   bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velar.

- Mode d’articulació: fa referència a dos aspectes de la pronúncia dels sons:

a) El grau d’aproximació dels òrgans que intervenen en el moment de la pronúncia, així tenim consonants: oclusives, fricatives, africades, vibrants, laterals i nasals.

b)    La vibració o no de les cordes vocals en pronunciar els sons les distingeix en sordes sonores


Bilabial
Labiodental
Dental
Alveolar
Palatal
Velar
Oclusives
Sorda
pare
castell
cuina
Sonora
cobrar
fada
ganes
Fricatives
Sorda
confiar
sant
Xàtiva
Sonora
veure
zebra
Jaume
Africades
Sorda
potser
Conxa
Sonora
setze
metge
Vibrants
Simple
cara
Múltiple
roda
Laterals
mel
llavar
Nasals
muntó
plàta
ronya


      3. Classifica les paraules segons el so destacat siga sord o sonor :
 cosa, donzella, tros, disfresses, ocells, soltera, colze, Rússia, zebra, traces.
  • Sord: Cosina. Soltera. Disfresses, Rússia, Tros, 
  • Sonor: Cosa, Zebra, Ocell, Ciutat, Traces, Donzella, Colze


  1. Descriu, amb tots els trets que hem estudiat, les següents consonants: 
v   labiodental fricativa sonora
g   palatal lateral          
ll   palatal lateral  
tz  palatal alveolar sonora