TREBALL DELS CONTES

DOS-CENTS DOTZE I DOS-CENTS TRETZE

1.    Localització i contextualització

§  L’obra porcedeix de J.V Marques un escriptor valencià del segle XX.

§   És un text narratiu i argumentatiu, del gènere de la còmedia i fantàstic.

§   El registre és informal utilitza un llenguatge senzill i fàcil d’entendre perque està fet per als xiquets

1.1 Anàlisi dels aspectes comunicatius del text.

§  La finalitat és entretendre al lector i utilitza un tó humorístic i neutre

§  El lector ideal són el xiquets malgrat ells disfrutarien més el conte si algú s'ho comptara

2.    Anàlisi del contingut

§  Tema: El tema principal són els contes

§  Resum: Un home que viu a la ciutat no pot escoltar contes i tracta d’inventar-se ell alguns. S’inventa un conte d’amor entre dos peus de pàgina la 212 i la 213, que com el llibre en el que es troben es troba obert per eixa pàgina no disfruten ja del seua amor.

§  Estructura:

o   Interna: Les 12 primeres línies son el plantejament, després fins a la 26, és el nus i el resto el desenllaç.

§ Narrador:

o   Extern objectiu, el conte que es conta està escrit per un altre personatge de la narració.

§Personatges: Els personatges són el home que escriu contes i que és pobre, el xic que té el llibre i que finalment mor. Els dos són el protagonistes sense ells no hi hauria història.

§  Espai: En el moment que apareix l’home es fa referència a una ciutat, més tard es nombra una llibreria i una habitació.

2.1 Anàlisi dels recursos formals.

§  Hi ha al·literació en la primera frase repetint tres vegades “molt pobre”.

§  Hi ha coordinació a partir de la segona lìnia fins a la quinta per la repeticó de  “i”

   per a unir les oracions, hi ha també un juxtaposició en les tres últimes línies,

   separa les oracions mitjançant comes. Figures retòriques: prospopeia, perque

   atribueix a uns peus de pàgina atributs humans, com parlar o enamorar-se.

2.2 Valoració

§   En conclusió el conte és un conte curt però que entreten, dedicat al xiquets i amb un llenguatge fàcil i senzill. A mi m’agradat, m’ha fet somriure i m’agradat el tó humorístic. La història és creativa.

COSTUMS DE PRÍNCEPS I PRINCESES.

1.    Localització i contextualització

§  L’obra porcedeix de J.V Marques un escriptor valencià dels anys 40.

§   El text és narratiu i argumentatiu. Pertany al gènere de la tragèdia i meravellós.

§   El registre és informal, utilitza un llenguatge senzill i fàcil d’entendre perque està fet per als xiquets

1.1 Anàlisi dels aspectes comunicatius del text.

§  La finalitat és entretendre al lector i utilitza un tó humorístic i neutre

§  El lector ideal són el xiquets malgrat ells disfrutarien més el conte si algú s'ho comptara

2.    Anàlisi del contingut:

§  Tema: és la relació entre els prínceps i les princeses.

§  Resum: Una princesa li va pedir matromi a un príncep, el li respongué amb un parell d’idees que podrien fer abans de casar-se. La princesa va començar a fer tot allò que el príncep li havia proposat però ell es va casar amb una altra. La princesa segueix encantada per una bruixa dolenta com li va dir que fes i sense casar-se.

§   Estructura:

o   Interna: Plantejament 15 primeres línies, nus des de la 16 fins a la 21, desenllaç de la 22 fins al final.

§  Narrador:

o   Extern però no objectu perque comenta el fets que ocorren de manera crítica.

§  Personatges: són el príncep i la princesa, que té ganes de casar-se i fa el que siga necessariper a fer-ho. També interactua el escriptor fent una pregunta al lector com si paralara amb ell.

§  Espai: No fa refèrencia a ningun lloc en concret es suposa que és en una època antiga en un castelll o palau.

2.1 Anàlisi dels recursos formals

§  Hi ha una al·literació en les línies 7, 8 i 13 repetint dos, tres i quatre vegades la paraula després. Hi ha gradació quan el príncep comença a ennumerar les coses que farà per casar-se amb ella. També hi ha pleonasme quan diu “ i quedaràs encantada i després es desencantaré.

§  Hi ha coordinació a l’hora de l’enumeració de les coses que hi ha que fer per a casar-se. Trobem una oració exclamativa i una altra interrogativa al final del conte.

§   Tenim una interrogació retòrica que fa el escriptor al lector

2.2 Valoració

§  El conte està molt bé, és curt però no necessita més et deixa amb un final inacabat pero tancat del que no es podria allargar més sense fer una altra història.

LA FORMA DE DUR ELS CABELLS

1.    Localització i contextualització

§  L’obra porcedeix de J.V Marques un escriptor valencià dels anys 40.

§   El text és narratiu i argumentatiu. Pertany al gènere de la tragèdia i realista.

§   El registre és informal, utilitza un llenguatge senzill i fàcil d’entendre perque està fet per als xiquets

1.1 Anàlisi dels aspectes comunicatius del text.

§  La finalitat és entretendre al lector i utilitza un tó humorístic i neutre

§  El lector ideal són el xiquets malgrat ells disfrutarien més el conte si algú s'ho comptara

2.    Anàlisi del contingut:

§  Tema:  amor entre dos persones que no es coneguen però s’estimen.

§  Resum:  Un home que treballa en un magatzem està enamorat d’una dona que treballa amb ell. Mai ha parlat amb ella i sempre l’espera quan termina de treballar, però, com en el magatzem porta un llaç en els cabells quan no el porta no la reconeixia. A ella també li agrada però com quan ixen del treball ell no li fa cas pensa que espera a un altra, passa el temps i en l’empresa quiten la norma de recollir-se els cabells , ella canva de lloc de treball i mai es van veure una altra vegada.

§   Estructura:

o   Interna: Plantejament 12 primeres línies, nus des de la 13 fins a la 44, desenllaç de la 45 fins al final.

§  Narrador:

o   Extern però intervé fent una hipotètica conversació.

§  Personatges: són el xic i la xica, ambdós són uns enamorats a ell li agrada tot d’ella i sobretot la forma de dur els cabells.

§  Espai: Fa referència al magatzem on treballen ambdós i a un pub.

2.1 Anàlisi dels recursos formals

§ . Hi ha gradació quan el xic comença a ennumerar les coses que li agraden d’ella. També

§  Trobem oracion exclamatives i interrogatives.

§   Tenim varies interrogacions retòriques que fa el escriptor al lector, així com un diàleg inventat per l’escrpto que en l’història no hi apareix.

2.2 Valoració

§  Per a mi habría estat millor que acabaren junts, però tampoc està mal el final no sempre poden ser feliços.