DOS-CENTS DOTZE I DOS-CENTS TRETZE
1. Localització i contextualització
§ L’obra porcedeix de J.V Marques un escriptor valencià
del segle XX.
§ És un text narratiu
i argumentatiu, del gènere de la còmedia i fantàstic.
§ El registre és informal utilitza un llenguatge senzill
i fàcil d’entendre perque està fet per als xiquets
1.1 Anàlisi
dels aspectes comunicatius del text.
§ La finalitat és entretendre al lector i utilitza un tó
humorístic i neutre
§ El lector ideal són el xiquets malgrat ells
disfrutarien més el conte si algú s'ho
comptara
2. Anàlisi del
contingut
§ Tema: El tema principal són els contes
§ Resum: Un home que viu a la ciutat no pot escoltar contes i
tracta d’inventar-se ell alguns. S’inventa un conte d’amor entre dos peus de
pàgina la 212 i la 213, que com el llibre en el que es troben es troba obert
per eixa pàgina no disfruten ja del seua amor.
§ Estructura:
o Interna: Les
12 primeres línies son el plantejament, després fins a la 26, és el nus i el
resto el desenllaç.
§ Narrador:
o Extern
objectiu, el conte que es conta està escrit per un altre personatge de la
narració.
§Personatges: Els personatges són el home que escriu contes i que és
pobre, el xic que té el llibre i que finalment mor. Els dos són el
protagonistes sense ells no hi hauria història.
§ Espai: En el moment que apareix l’home es fa
referència a una ciutat, més tard es nombra una llibreria i una habitació.
2.1 Anàlisi
dels recursos formals.
§ Hi ha
al·literació en la primera frase repetint tres vegades “molt pobre”.
§ Hi ha coordinació a partir de la segona lìnia fins a
la quinta per la repeticó de “i”
per a unir
les oracions, hi ha també un juxtaposició en les tres últimes línies,
separa les
oracions mitjançant comes. Figures retòriques: prospopeia, perque
atribueix a
uns peus de pàgina atributs humans, com parlar o enamorar-se.
2.2 Valoració
§ En conclusió el
conte és un conte curt però que entreten, dedicat al xiquets i amb un
llenguatge fàcil i senzill. A mi m’agradat, m’ha fet somriure i m’agradat el tó
humorístic. La història és creativa.
COSTUMS DE PRÍNCEPS I PRINCESES.
1. Localització i contextualització
§ L’obra porcedeix de J.V Marques un escriptor valencià
dels anys 40.
§ El text és
narratiu i argumentatiu. Pertany al gènere de la tragèdia i meravellós.
§ El registre és informal, utilitza un llenguatge
senzill i fàcil d’entendre perque està fet per als xiquets
1.1 Anàlisi
dels aspectes comunicatius del text.
§ La finalitat és entretendre al lector i utilitza un tó
humorístic i neutre
§ El lector ideal són el xiquets malgrat ells
disfrutarien més el conte si algú s'ho
comptara
2.
Anàlisi del contingut:
§ Tema: és la
relació entre els prínceps i les princeses.
§ Resum: Una princesa li va pedir matromi a un príncep, el li
respongué amb un parell d’idees que podrien fer abans de casar-se. La
princesa va començar a fer tot allò que el príncep li havia proposat però ell
es va casar amb una altra. La princesa segueix encantada per una bruixa dolenta
com li va dir que fes i sense casar-se.
§ Estructura:
o Interna: Plantejament
15 primeres línies, nus des de la 16 fins a la 21, desenllaç de la 22 fins al
final.
§ Narrador:
o Extern però
no objectu perque comenta el fets que ocorren de manera crítica.
§ Personatges: són el
príncep i la princesa, que té ganes de casar-se i fa el que siga necessariper a
fer-ho. També interactua el escriptor fent una pregunta al lector com si
paralara amb ell.
§ Espai: No fa refèrencia a ningun lloc en concret
es suposa que és en una època antiga en un castelll o palau.
2.1 Anàlisi
dels recursos formals
§ Hi ha una al·literació en les línies 7, 8 i 13
repetint dos, tres i quatre vegades la paraula després. Hi ha gradació quan el
príncep comença a ennumerar les coses que farà per casar-se amb ella. També hi
ha pleonasme quan diu “ i quedaràs encantada i després es desencantaré.
§ Hi ha coordinació a l’hora de l’enumeració de les
coses que hi ha que fer per a casar-se. Trobem una oració exclamativa i una
altra interrogativa al final del conte.
§ Tenim una interrogació
retòrica que fa el escriptor al lector
2.2 Valoració
§ El conte està molt bé, és curt però no necessita més
et deixa amb un final inacabat pero tancat del que no es podria allargar més
sense fer una altra història.
LA FORMA DE DUR ELS CABELLS
1.
Localització i
contextualització
§ L’obra porcedeix de J.V Marques un escriptor valencià
dels anys 40.
§ El text és
narratiu i argumentatiu. Pertany al gènere de la tragèdia i realista.
§ El registre és informal, utilitza un llenguatge
senzill i fàcil d’entendre perque està fet per als xiquets
1.1 Anàlisi
dels aspectes comunicatius del text.
§ La finalitat és entretendre al lector i utilitza un tó
humorístic i neutre
§ El lector ideal són el xiquets malgrat ells
disfrutarien més el conte si algú s'ho
comptara
2. Anàlisi del
contingut:
§ Tema: amor entre dos persones que no es coneguen
però s’estimen.
§ Resum: Un home que
treballa en un magatzem està enamorat d’una dona que treballa amb ell. Mai ha
parlat amb ella i sempre l’espera quan termina de treballar, però, com en el
magatzem porta un llaç en els cabells quan no el porta no la reconeixia. A ella
també li agrada però com quan ixen del treball ell no li fa cas pensa que
espera a un altra, passa el temps i en l’empresa quiten la norma de recollir-se
els cabells , ella canva de lloc de treball i mai es van veure una altra
vegada.
§ Estructura:
o Interna: Plantejament
12 primeres línies, nus des de la 13 fins a la 44, desenllaç de la 45 fins al
final.
§ Narrador:
o Extern però
intervé fent una hipotètica conversació.
§ Personatges: són el xic i
la xica, ambdós són uns enamorats a ell li agrada tot d’ella i sobretot la
forma de dur els cabells.
§ Espai: Fa referència al magatzem on treballen
ambdós i a un pub.
2.1 Anàlisi
dels recursos formals
§ . Hi ha gradació quan el xic comença a ennumerar les
coses que li agraden d’ella. També
§ Trobem oracion exclamatives i interrogatives.
§ Tenim varies
interrogacions retòriques que fa el escriptor al lector, així com un diàleg
inventat per l’escrpto que en l’història no hi apareix.
2.2 Valoració
§ Per a mi habría estat millor que acabaren junts, però
tampoc està mal el final no sempre poden ser feliços.
