69
POEMES D’AMOR
Vicent Andrés Estelles
1 ANÀLISI
DEL CONTINGUT
En aquest poema l'autor recorda les experiències viscudes al lloc secret que té amb la seua estimada i ens transmet la passió brusca i la tendra que va viure, traslladant-nos al lloc dels fets.
1.
INTRODUCCIÓ SOBRE L’AUTOR i
LA SEUA OBRA
Vicent Andrés Estellés : va nàixer
el 4 de setembre de 1924 i va morir el 27 de març de 1993. Gairebé seixanta-nou
anys dedicats a la literatura. En l’obra d’Estellés el lector ha sabut reconèixer
la seua realitat més inmediata, més quotidiana: les inquietuds, les esperances,
les misèries, els somnis, el dolor, l’alegria, les frustracions, l’amor, la
mort… Tot això és ja un motiu suficient per a oferir aquests 69 poemes d’amor.
Nosaltres ens hem marcat com a punt de partida el concepte de l’amor per tal ‘arribar
a Estellés, ben segurs que una aproximació temàtica ens en pot donar una visió
total. Aquesta impressionant polifonia lírica de Vicent Andrés Estellés el situa,
amb tot dret, al costat dels millors poetes del segle xx.
L’obra pertany a la narrativa en verso.
2.
COMENTARI DE POEMES
POEMA 3: Testament Mural
El/ teu/ nom/ i el/ meu/ nom/, es/crits/ en/
la/ pa/ret, 12
en/ a/que/lla/ pa/ret/ ple/na/ de/ cors/ i/ rú/briques, 13
en/ a/que/lla/ pa/ret/ de/ vo/lun/tats/ da/rre/res, 12
men/tre/ s'a/go/ni/tza/va/ de/ l'a/mor/ o/ la/ pe/na; 13
en/ a/que/lla/ pa/ret/ de/ la/ fos/ca es/ca/le/ta, 12
en/tre/ pa/rau/les/ ten/dres/ i/ pa/rau/les/ obs/ce/nes, 13
pa/rau/les/ que/ par/la/ven/ d'un/ a/mor/ in/ven/ci/ble, 13
pa/rau/les/ que/ par/la/ven/ d'un/ re/cord/ de/ carn/ vi/va, 13
pa/rau/les/ que/ e/vo/ca/ven/ les/ nits/ de/ gau/di i/ pè/tals, 14
i/ la/ por/no/gra/fi/a/ de/li/rant/ d'uns/ di/bui/xos, 13
en/ u/na/ con/vi/vèn/ci/a/ que/ m'a/gra/da/ pen/sar.14
En/ a/que/lla/ pa/ret/ su/a/da/ dels/ a/mants, 12
a/ma/ra/da/ d'a/mors/ com/ un/ dur/ ma/ta/làs, 12
en/ a/que/lla/ pa/ret/ de/ fric/cions/ ar/den/tes. 11
El/ teu/ nom/ i el/ meu/ nom/ fe/roç/ment/ en/lla/çats/ 12
quan/ tam/bé/ s'en/lla/ça/ven/ les/ nos/tres/ ca/mes/, fos/ca 13
es/ca/le/ta/ que e/vo/que i/ que/ no/ di/ré on/ és, 12
en/ca/ra/ que em/ tor/tu/ren/, en/ca/ra/ que em/ de/go/llen. 13
El/ teu/ nom/ i el/ meu/ nom/, ar/dents/, en/ un/ a/rrap/ 12
so/bre els/ al/geps/ su/ats/ de/ la/ pa/ret/ a/que/lla/. 13
El/ teu/ nom/ i el/ meu/ nom/ ar/ra/pats/ amb/ les/ un/gles, 12
ar/ra/pats/ en/ la/ bru/ta/ pa/ret/ de/ l'es/ca/le/ta, 13
amb/ u/na/ vo/lun/tat/ de/ viu/re/, de/ per/viu/re, 12
amb/ u/na a/go/ni/tzant/ ca/l.li/gra/fi/a/ du/ra, 12
en/tre/ co/ses/ obs/ce/nes/ i/ co/ses/ de/li/ca/des, 13
ex/cla/ma/cions/ bru/tals/ d'un/ se/xe/ po/de/rós, 12
no/ta/cions/ in/gè/nu/es/ de/ qua/dern/ es/co/lar, 13
no/tes/ so/bre/ la/ mar/xa/ dels/ es/de/ve/ni/ments, 13
a/quell/ lu/xe/ d'au/tò/grafs/ au/tèn/tics/ i/ pri/ma/ris. 13
El/ teu/ nom/ i el/ meu/ nom/, més/ que es/crits/, ar/ra/pats, 12
a/quell/ a/mor/, l'a/mor/, a/mor/ d'un/gles/ i/ dents 12
en/ a/que/lla/ pa/ret/ ple/na/ de/ cors/ i/ rú/briques, 13
en/ a/que/lla/ pa/ret/ de/ vo/lun/tats/ da/rre/res, 12
men/tre/ s'a/go/ni/tza/va/ de/ l'a/mor/ o/ la/ pe/na; 13
en/ a/que/lla/ pa/ret/ de/ la/ fos/ca es/ca/le/ta, 12
en/tre/ pa/rau/les/ ten/dres/ i/ pa/rau/les/ obs/ce/nes, 13
pa/rau/les/ que/ par/la/ven/ d'un/ a/mor/ in/ven/ci/ble, 13
pa/rau/les/ que/ par/la/ven/ d'un/ re/cord/ de/ carn/ vi/va, 13
pa/rau/les/ que/ e/vo/ca/ven/ les/ nits/ de/ gau/di i/ pè/tals, 14
i/ la/ por/no/gra/fi/a/ de/li/rant/ d'uns/ di/bui/xos, 13
en/ u/na/ con/vi/vèn/ci/a/ que/ m'a/gra/da/ pen/sar.14
En/ a/que/lla/ pa/ret/ su/a/da/ dels/ a/mants, 12
a/ma/ra/da/ d'a/mors/ com/ un/ dur/ ma/ta/làs, 12
en/ a/que/lla/ pa/ret/ de/ fric/cions/ ar/den/tes. 11
El/ teu/ nom/ i el/ meu/ nom/ fe/roç/ment/ en/lla/çats/ 12
quan/ tam/bé/ s'en/lla/ça/ven/ les/ nos/tres/ ca/mes/, fos/ca 13
es/ca/le/ta/ que e/vo/que i/ que/ no/ di/ré on/ és, 12
en/ca/ra/ que em/ tor/tu/ren/, en/ca/ra/ que em/ de/go/llen. 13
El/ teu/ nom/ i el/ meu/ nom/, ar/dents/, en/ un/ a/rrap/ 12
so/bre els/ al/geps/ su/ats/ de/ la/ pa/ret/ a/que/lla/. 13
El/ teu/ nom/ i el/ meu/ nom/ ar/ra/pats/ amb/ les/ un/gles, 12
ar/ra/pats/ en/ la/ bru/ta/ pa/ret/ de/ l'es/ca/le/ta, 13
amb/ u/na/ vo/lun/tat/ de/ viu/re/, de/ per/viu/re, 12
amb/ u/na a/go/ni/tzant/ ca/l.li/gra/fi/a/ du/ra, 12
en/tre/ co/ses/ obs/ce/nes/ i/ co/ses/ de/li/ca/des, 13
ex/cla/ma/cions/ bru/tals/ d'un/ se/xe/ po/de/rós, 12
no/ta/cions/ in/gè/nu/es/ de/ qua/dern/ es/co/lar, 13
no/tes/ so/bre/ la/ mar/xa/ dels/ es/de/ve/ni/ments, 13
a/quell/ lu/xe/ d'au/tò/grafs/ au/tèn/tics/ i/ pri/ma/ris. 13
El/ teu/ nom/ i el/ meu/ nom/, més/ que es/crits/, ar/ra/pats, 12
a/quell/ a/mor/, l'a/mor/, a/mor/ d'un/gles/ i/ dents 12
· Títol:
irònic.
·
Personatges:
es dirigeix a la seua
estimada en primera persona
·
Tema: l’autor
ens descriu les seues sensacions amb el seu amor en un lloc molt íntim que
nomes el coneix ell i el seu amor.
·
To i finalitat:
utilitza un to emotiu per expressar els seus sentiments, i la seua finalitat és
la mateixa
2
RECURSOS FORMALS
·
Nivell fònic:
Aquest poema no està separat per paràgrafs no té una estructura per estrofes i
està format per 31 versos. Cada vers té 12 o 13 síl.labes. En aquest poema
poden trobar la tornada que es repeteix durant tot el poema i que ens marca on
comencen i acaben els versos.
·
Morfosintaxi: hi
ha anàfores com “paraules que parlaven". Seguidament ens trobem amb
hirperbòles "feroçment enllaçats", "arrapats amb les
ungles".
Utilitza molts adjectius com, "fosca", "ardent".
Utilitza molts adjectius com, "fosca", "ardent".
·
Semàntica:
En el vers 6 trobem una antítesi ja que es contradiu i es veu el seu amor com
un amor brusc peró a la vegada tendre. Trambé hi ha al·literacions, una
comparació "amerada d'amors com un dur matalàs" on compara la paret
amb un dur matalàs, algunes metàfores, com "en carn viva" i figures retòriques
com la personificació "cal·lgrafia dura"
3 VALORACIÓ
En aquest poema l'autor recorda les experiències viscudes al lloc secret que té amb la seua estimada i ens transmet la passió brusca i la tendra que va viure, traslladant-nos al lloc dels fets.
POEMA
7
No/ he/ de/si/tjat/ mai/ cap/ cos/ com/ el/
teu. 11
Mai/ no/ he/ sen/tit/ un/ de/sig/ com/ a/quest. 11
Mai/ no/ el/ po/dré/ sa/tis/fer/ -és/ ben/ cert. 11
Pe/rò/ no/ en/ puc/ de/sis/tir/, o/bli/dar/-te. 11
És/ el/ de/sig/ de/ la/ teu/a/ nu/e/sa. 10
És/el/ de/sig/ del/ teu/ cos/ vo/ra/ el/ meu. 11
Un/ fosc/ de/sig/, va/ga/ment/, de/ fer/ dany. 10
O/ bé/ el/ de/sig/ sim/ple/ment/ im/pos/si/ble. 11
Tor/ne al/ co/menç/, ple/ de/ pe/na/ i/ de/ fú/ria: 11
no/ he/ de/si/tjat/ mai/ cap/ cos/ com/ el/ teu. 11
L’o/di/, tam/bé/; per/què/ és/ o/di/, tam/bé. 11
No/ vull/ se/guir/. A/ ma/mar/, tots/ els/ ver/sos! 10
Mai/ no/ he/ sen/tit/ un/ de/sig/ com/ a/quest. 11
Mai/ no/ el/ po/dré/ sa/tis/fer/ -és/ ben/ cert. 11
Pe/rò/ no/ en/ puc/ de/sis/tir/, o/bli/dar/-te. 11
És/ el/ de/sig/ de/ la/ teu/a/ nu/e/sa. 10
És/el/ de/sig/ del/ teu/ cos/ vo/ra/ el/ meu. 11
Un/ fosc/ de/sig/, va/ga/ment/, de/ fer/ dany. 10
O/ bé/ el/ de/sig/ sim/ple/ment/ im/pos/si/ble. 11
Tor/ne al/ co/menç/, ple/ de/ pe/na/ i/ de/ fú/ria: 11
no/ he/ de/si/tjat/ mai/ cap/ cos/ com/ el/ teu. 11
L’o/di/, tam/bé/; per/què/ és/ o/di/, tam/bé. 11
No/ vull/ se/guir/. A/ ma/mar/, tots/ els/ ver/sos! 10
1. ANÀLISI
DEL CONTINGUT
·
Títol:
inventat Amor, plaer inassolible
·
Personatges:
es dirigeix a la seua
estimada en primera persona
·
Tema:
l'autor ens explica el seu desig carnal per
la seua estimada la qual és inassolible
·
To i finalitat:
utilitza un to emotiu per expressar els seus sentiments, la seua finalitat és
la mateixa
2.
RECURSOS FORMALS
·
Nivell fònic:
Aquest poema no està separat per paràgrafs no te una estructura per estrofes i
està format per 12 versos. Cada vers te 11 síl.labes.
·
Morfosintaxi:
Hi ha un paral·lelisme en els versos 2 i 3 al començament “mai no” També hi ha
un paral·lelisme en en els versos 5 i 6, també al començament “és el desig”.
Finalment té una anáfora en en el vers 11 “l’odi, també; perquè és odi, també”
·
Semàntica:
Hi ha una personificació en el vers 7 ja que diu el desig és fosc i que fa dany
3. VALORACIÓ
L'autor
ens explica el seu amor carnal no correspost que sent per la seua estimada i
que sap que no ho aconseguirà mai, i per aquest motiu expressa també el seu odi.
POEMA 36:
Cançó de bressol
Jo/
tinc/ u/na/ Mort/ pe/ti/ta, 7
meu/a i/ ben/ meu/a/ no/més. 7
Com/ jo/ la/ no/dresc/ a/ e/lla, 7
e/lla em/ no/dreix/ i/gual/ment. 7
Jo/ tinc/ u/na/ Mort/ pe/ti/ta 7
que/ trau/ els/ peus/ dels/ bol/quers.7
No/més/ tinc/ la/ meu/a/ Mort 7
i/ no/ ne/ces/si/te/ res.7
meu/a i/ ben/ meu/a/ no/més. 7
Com/ jo/ la/ no/dresc/ a/ e/lla, 7
e/lla em/ no/dreix/ i/gual/ment. 7
Jo/ tinc/ u/na/ Mort/ pe/ti/ta 7
que/ trau/ els/ peus/ dels/ bol/quers.7
No/més/ tinc/ la/ meu/a/ Mort 7
i/ no/ ne/ces/si/te/ res.7
1 1 ANÀLISI DEL CONTINGUT
· Títol: literal perque es una cançó de bressol per al
xiquets petits
· Personatges:
el poema està en prmera persona y apareix l’autor i una xiqueta que deu ser la
seua filla
·
Tema: és
com una sensació de consol cap a la seua filla morta. La mort de la qual l'acompanya
a tot arreu i no el vol deixar, per tant el tema és la mort.
·
To i finalitat:
El to que utilitza en aquest poema és nostàlgic perquè parla de la mort de la
seva filla. La finalitat en ser una cançó de bressol és fer dormir als xiquets petits però a la vegada
té una fnalitat emotiva
2
2 RECURSOS FORMALS
·
Nivell fònic:
És un poema de 8 versos amb rima assonant als versos. El primer, segon i tercer vers la primera estrofa és la mateixa ja en el
quart canvia per això pareix que hi haja dues parts. Podem
destacar la aliteració de /m/ que està relacionat amb la mort i la tristesa. Té
moltes pauses, i això fa que el ritme sigui lent.
En la segona part del poema destaca la aliteració de /r/ que li dona força.
En la segona part del poema destaca la aliteració de /r/ que li dona força.
·
Morfosintaxi: Utilitza
un adjectiu que es repeteix molt “petita” Podem veure una anàfora quan diu 'Jo
tinc una mort petita' que es repeteix al llarg del poema i està situat al
principi de les tres primeres estrofes.
·
Semàntica:
Utilitza la metàfora més en la segona part del poema que en la primera. El registre
és col·loquial però a la vegada culte perquè utilitza cultismes.
3 3 VALORACIÓ
L’autor ens parla de que éll te una mort
petita, que és la de la seua filla que va morir quan era una xiqueta menuda, i
del seus sentiments i records d’una forma molt emotiva.
POEMA 37
Da/ma/d'a/nit, no/ vol/dri/a e/un/tjar/-vos,
11
pe/rò/ he/ pen/sat/ que/ sou/ la/ meu/a/ mort 11
quan/, al/ ca/fé/, us/ vaig/ veu/re/ as/se/gu/da 11
amb/ el/ ma/rit/ i/ no/ mas/sa/ dis/tre/ta. 10
Des/ d'un/ ra/có/ us/ vaig/ veu/re/ de/ sob/te: 10
no/ vaig/ po/der/ dei/xar/ ja/ de/ mi/rar/-vos. 10
La/ meu/a/ mort/ és/ u/na/ mort/ bur/ge/sa, 10
blan/ca/ de/ carns/ i/ fre/da/ d'en/tre/cu/ix. 11
És/ u/na/ mort/ or/de/na/da/ i/ al/ti/va. 11
S'al/ça/del/ llit/ al/ temps/ que/ la/ cri/a/da,10
no/ dei/xa/ res/ sen/se/ la/ seu/a/ cu/ra, 10
va/ re/vi/sant/ els/ ra/cons/ de/ la/ ca/sa, 10
mi/rant/ si/ hi ha/ pols/ da/munt/ les/ ca/di/res.10
Sols/ ix/ de/ nit/ al/gun/ dis/sab/te/ que/ al/tre 11
i/ no/més/ pren/ llet/ i/ un/ dit/ de/ ca/fé, 11
car/ el/ ca/fé/ la/ sol/ des/vet/lar/ mas/sa. 10
Da/ma/ d'a/nit/, que el/ vos/tre/ es/guard/ al/tiu 11
và/reu/ ves/sar/ pel/ quar/tet/ i/ les/ tau/les 11
ne/gli/gent/ment/, sen/se/ cap/ de/ ten/dre/sa, 10
creu/ant/ les/ mans/ bo/va/ment/ al/ baix/ ven/tre. 10
La/ meu/a/ mort/ té/ vos/tre en/car/na/du/ra. 10
La/ meu/a/ mort/ és/ co/mo/ vós/ de/ fi/del. 11
La/ meu/a/ mort/ m'ho/ és/ de/ tan/ ho/nes/ta. 10
Car/ no/ hi ha/ res/ més/ fi/del/ que u/na/ mort. 10
La/ meu/a/ mort/ se'n/ ve amb/ mi a/ to/tes/ ban/des, 10
e/xac/ta/ment/ com/ vós/ amb/ el/ ma/rit, 10
com/plint/ no/més/ un/ deu/re/, com/ feu/ vós. 10
E/xac/ta/ment/ un/ deu/re/ con/ju/gal. 10
pe/rò/ he/ pen/sat/ que/ sou/ la/ meu/a/ mort 11
quan/, al/ ca/fé/, us/ vaig/ veu/re/ as/se/gu/da 11
amb/ el/ ma/rit/ i/ no/ mas/sa/ dis/tre/ta. 10
Des/ d'un/ ra/có/ us/ vaig/ veu/re/ de/ sob/te: 10
no/ vaig/ po/der/ dei/xar/ ja/ de/ mi/rar/-vos. 10
La/ meu/a/ mort/ és/ u/na/ mort/ bur/ge/sa, 10
blan/ca/ de/ carns/ i/ fre/da/ d'en/tre/cu/ix. 11
És/ u/na/ mort/ or/de/na/da/ i/ al/ti/va. 11
S'al/ça/del/ llit/ al/ temps/ que/ la/ cri/a/da,10
no/ dei/xa/ res/ sen/se/ la/ seu/a/ cu/ra, 10
va/ re/vi/sant/ els/ ra/cons/ de/ la/ ca/sa, 10
mi/rant/ si/ hi ha/ pols/ da/munt/ les/ ca/di/res.10
Sols/ ix/ de/ nit/ al/gun/ dis/sab/te/ que/ al/tre 11
i/ no/més/ pren/ llet/ i/ un/ dit/ de/ ca/fé, 11
car/ el/ ca/fé/ la/ sol/ des/vet/lar/ mas/sa. 10
Da/ma/ d'a/nit/, que el/ vos/tre/ es/guard/ al/tiu 11
và/reu/ ves/sar/ pel/ quar/tet/ i/ les/ tau/les 11
ne/gli/gent/ment/, sen/se/ cap/ de/ ten/dre/sa, 10
creu/ant/ les/ mans/ bo/va/ment/ al/ baix/ ven/tre. 10
La/ meu/a/ mort/ té/ vos/tre en/car/na/du/ra. 10
La/ meu/a/ mort/ és/ co/mo/ vós/ de/ fi/del. 11
La/ meu/a/ mort/ m'ho/ és/ de/ tan/ ho/nes/ta. 10
Car/ no/ hi ha/ res/ més/ fi/del/ que u/na/ mort. 10
La/ meu/a/ mort/ se'n/ ve amb/ mi a/ to/tes/ ban/des, 10
e/xac/ta/ment/ com/ vós/ amb/ el/ ma/rit, 10
com/plint/ no/més/ un/ deu/re/, com/ feu/ vós. 10
E/xac/ta/ment/ un/ deu/re/ con/ju/gal. 10
1. ANÀLISI
DEL CONTINGUT
· Títol:
inventat, d’ama d’anit
· Personatges:
els personatges que apareixen són l'autor, una dama que és com la
personificació de la mort
·
Tema:
El tema d'aquest poema és la mort
·
To i finalitat:
El to que utilitza és nostàlgic i tranquil, lent i suau, la finalitat és
transmetre el dolor de la mort.
2.
RECURSOS FORMALS
·
Nivell fònic:
Poema de 28 versos dividit en dues estrofes. La métrica és irregular i no té
rima. Aliteració de /s/ que dona una gran sonoritat al poema i la aliteració de
/m/ que està relacionat la mort i la tristesa. Hi ha també encavalgament
d'alguns versos, sobretot en la primera part del poema.
·
Morfosintaxi:
Hi han molts verbs i adjectius que descriuen la seua mort, per exemple quan diu
'És una mort ordenada i altiva' 'La meua mort és una mort burgesa', està
describint la seua mort. Per últim, del nivell sintàctic podem destacar la anàfora
de 'La meua mort' en els tres últims versos de la primera part del poema. També
repeteix molt la 'mort', ja que el tema principal d'aquest poema és la mort.
·
Semàntica:
Comparacions com per exemple quan vol dir que la mort és igual de fidel que
ella també utilitza metàfores per parlar de la mort per exemple quan diu 'La
meua mort és una mort burgesa, blanca de carns i freda d'entrecuix'.
3. VALORACIÓ
En conclusió, aquest poema parla de la mort i
d'una dona de la qual s'enamora, però aquesta diu que és com la seua mort.
3. VALORACIÓ FINAL
M’agradat el llibre en general
perque els poemes són un gènere de literatura que a mi particularment m’agrada
malgrat a vuere llegit pocs. Els poemes que més m’agraden són sobretot els poemes d’amor, i els d’aquest
llibre més perque el llenguatge que utlitza és més adult però sense llegar a ser
vulgar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario