RESUM DE LES LLENGÜES

ITALIÀ

Distribució geogràfica: És una llengua romànica, parlada per aproximadament uns 85 milions de persones.Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà i com a segon idioma a Malta, Eslovènia, Croàcia, i a alguns països d'Europa com una llengua més.

Característiques fonètiques:

L’ italià té 7 vocals:
A
E oberta
E tancada
I
O oberta
O tancada
U
Els sons d’algunes consonants de l’italià són:

• G(+a,o, u o he, hi amb so de G en la paraula gat en valencià)
• G(+e o i amb so de sh amb vibració de las cordes vocals)
  Gli (que es pronuncia como la Ll en la paraula lluvia del castellà)
• Gn (que es pronuncia com la NY valenciana)
• Sc(+i, e, que sona como sh de show)
• C(+a, o, u, he, hi, amb so de K)
• C(+e, i amb so de TX)

Semblances: la gramàtica italiana presenta numeroses similituds amb la catalana, la francesa, la portuguesa, la espanyola amb les que compartix la pertenència a la familia de les llengües romances.
Expressions i paraules en italià:
Come sta?--->Com estàs?--->¿Cómo estás?
Parla italiano?--->Parla italià?--->¿Hablas italiano?
D'accordo.---> D'acord.--->De acuerdo

Respondi->respon -> respondes
Dolce-->dolça --> dulce
Miele-->mel --> miel
Cuore-->cor -->corazón
Bocca-->boca --> boca
Anima-->ànima --> ánima
Pelle-->pell --> piel

EUSKERA

Distribució geogràfica: dins d'Espanya l'èukera és parlat en les tres províncies del País Basc (Álava, Biscaia i Guipúscoa) , també en part de la Comunitat Foral de Navarra i en l'enclavament de Treviño (Castella i Lleó) .

Característiques:

FONÈTIQUES: No hi ha paraules basques que acaben en m, p, b, d, g, x, h o en j, ni tampoc que comencen amb r, d'esta regla cal exceptuar les de recent adquisició. Quant a les vocals, l'èuscar i l'espanyol compten amb 5 fonemes --encara que en el dialecte de Zuberoa s'empren 6 vocals amb valor fonològic, probablement per influència del gascó i el francés distingix més de 12.

MORFOLÒGIQUES: és una llengua aglutinant i disposa de cas ergatiu en la declinació.

Una altra característica de la llengua basca que se sol mencionar és el fet de que el verb no sols concorda en nombre i persona amb el subjecte sinó que també ho fa amb l'objecte directe i amb l'objecte indirecte.

LEXICOLÒGIQUES: Algunes de les paraules o expresions utilitzades molt a l'euskera son :¿Qué tal estas?-Zelan zaude?  Mañana -Goiza Buenas noches-Gabon Gracias-Eskerrik asko

Semblances:Hem trobat que l'èuscar s'assembla a diverses llengües:

-llengües caucàsiques

-berber

-Tubalismo

-llengües preindoeuropees

-europeu antic

EL CATALÀ

Distribució geogràfica:El domini lingüístic s'estén sobre 68.000 Km2 de quatre estats europeus: Andorra, Espanya (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears i la Franja occidental d'Aragó) , França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat d'Alguer en l'illa de Sardenya).

Dialectes:

• CATALÀ ORIENTAL

- Rossellonès (o català septentrional)

- Central = septentrional de transició, salat, xipella,

barceloní, tarragoní

- Balear = mallorquí, menorquí i eivissenc

- Alguerès

- Neutralització A i E en [ə]

- Neutralització O àtona en [u]

- Article salat: ES i SA (en balear)

- Primera persona singular del present d'indicatiu: canto, canti, cant

LÈXIC:

Arena-Sorra; Meua-Meva: Espill-Mirall

Semblances: L'anglès compta amb una gran influència romànica i, per tant, amb diversos mots que comparteixen l'etimologia amb el català.
El català en els últims anys també ha pres de la llengua anglesa una gran quantitat d'anglicismes, i és per aquest motiu que entre les dues llengües s'han format molts falsos amics.
Un altre cas seria els adjectius constipated i constipat, que en anglès vol dir anar restret, mentre que en català significa estar refredat.
Pel que fa a altres llengües romàniques, en francès el mot truite només es refereix a la truita de riu, mentre que de la truita d'ou en diuen omelette.

ALACANTÍ

Distribució geogràfica:es parla a les comarques del sud de la línia Biar-Busot, les Valls del Vinalopó, l'Alacantí, el Baix Vinalop i el Carche, comparteixen els trets del meridional però a més en presenten d'altres que caracteritzen la parla dels seus habitants d'una manera especial.

Característiques morfológiques, lèxiques i fonètiques:

• Pèrdua de qualsevol /d/ intervocàlica: boda, roda, poder i seda es pronuncien /boa/, /roa/, /poer/ i /sea/.
• Ús de la forma ha hi en el verb haver-hi, en lloc de hi ha.
• Utilització de l'adverbi aquí en comptes de ací i del pronom astò en comptes d’açò.

Semblances:

Castellà: traure (sacar)  cantar (cantar)  feo (lleig)
Francès: poma (pomme)  llibre (livre) llit (lit)
Italia: gracies  (grazie)  mòbil (mobile)
Portuguès: fill filho  peu (pé) mel (mel)

GALAICO-PORTUGUÉS

Distribució geogràfica: es parla en diferents llocs de tot el mon:

• A la península Ibérica es parla a Galicia i al país de Portugal (95%).
• A Sudamérica es parla el portugués al país de Brasil (95%).
• A África es parla gallego-portugués als països de Angola(75%)
  i Mozambique(50%).També es parla a Guinea (60%)i a les illes de Cape Verde

Característiques morfológiques, lèxiques i fonètiques:

VOCALISME: Front al gallec actual, eran bisilàbics molts grups vocàlics que en el gallec de hui constitueixen una síl·laba(ve-er por ver).

CONSONANTISME: un dels trets més importants de la fonología medieval galaicoportuguesa és la existencia de tres pars de sibilantes que han evolucionat de forma distinta en portugués i en gallec. Tant portugués com gallec van tendir a simplificar de formes distintes el complex sistema de sibilants medieval, el portugués, es va decantar per l'eliminació de la difereciació quant al punt d'articulació tal com les variants hispanoamericanes i andaluses de l'espanyol, mentres el gallec es va decidir per l'eliminació de l'oposició en la sonoritat."Algunes consonants com ñ en gallec s'escriu nh i tambe ll s'escriu lh

Semblances:

valencià:                           galaico-portugués

dent                                            dent

flor                                              flor

llet                                              leite

ungla                                          unha

ALEMANY

Distribució geogràfica: L’alemany es parla a Europa Central, i és llengua oficial de Alemanya, Austria i Bèlgica, així com a Suïssa, Liechestein i parts de Brasil i Polonia.

Característiques:

• La 'ü' i més rara de totes. Es vocalitza posant la boca en forma de 'u' però dient una lleu 'i'.
• La forma 'sch-' sona com una "s silbante"

Semblances:

alkohol - alcohol-alcohol
ballon - balón-baló
delfin - delfín-delfí
kilo - kilo-kilo
paar - par-par

ANGLÉS

Distribució geogràfica:Regne Unit,  Nova Zelanda, Irlanda, Estats Units, Austràlia i Canadà com a primera llengua.

Característiques:

LLENGÜES D´ÀFRICA

• Àrab

Situació geogràfica: Nordàfrica (Libia, Argelia)

Característiques
-Empra un sistema d'escriptura propi que s'escriu de dreta a esquerra, tot unint les lletres entre si.
-Existeixen 9 tipus de formes verbals i  no existeixen les lletres majúscules.

-Atès que els noms propis àrabs solen tenir un significat, per tal d'evitar confusions, aquests es mostren, de vegades, tancats entre parèntesis o cometes.
Semblances:
-L'àrab ha incorporat  els signes de puntuació de les llengües europees: el punt, la coma, el punt i coma etc. Els punts suspensius solen ser dos (en lloc de tres).
-Existeix un important patrimoni d'origen àrab en Espanya, trobem paraules d'origen àrab en tots els camps. Hi ha molts topónims d'origen àrab (Guadiana, Guadalquivir, Alhambra...) i antropónims (Guadalupe, Fátima, Almudena, Ismael...).

• Afrikàans

Situació geogràfica: es parla a Sudàfrica. Amb 6.500.000 (un 12,2%), dels cuals 1.000.000 també parlen anglés. Les zones de parlants de afrikáans principals son les provincies de Cabo del Norte y del Cabo Occidental.
Característiques
-L'ortografia reflecteix una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminades
-L'idioma afrikaans utilitza el mateix alfabet que idiomes com l'anglès, l'espanyol o l'alemany. -Com En anglès, els noms en afrikaans no tenen gènere gramatical, però hi ha una distinció entre les formes de singular i plural.

-Les paraules en anglès són utilitzades com una guia. No obstant això, l'idioma afrikaans conté elements fonètics en la seua pronunciació que no existeixen en anglès.