OPINIÓ 1a AVALUACIÓ

La 1a avaluació ha sigut bona, hem tret uns bons resultats, malgrat podem millorar. El treball a classe ha sigut un poquet malo, perque hi ha molt de soroll i és la primera vegada que hem treballat una asignatura, que no siga informàtica, amb ordinador.
El treball que més  ens ha agradat ha sigut el booktrailer perque es una activitat didàctica amb la que hem aprés de forma més entretinguda.
Crec que per a millorar el que hem de fer és no parlar tant i atendre més a les explicacions i anar completant dia a dia el blog.

DONES ESCRIPTORES

Clara d'Asís: Primera escriptora italiana del segle XIII. Va trencar els estereotips de les dones.

Zhuang Jiang: Primera escriptora xinesa, coneguda, va escriure poesia, S.VIII a.C.

Constanza de Castilla: Una de les primeres dones escriptores de la literatura espanyola , Constanza de Castilla és autora d'un devocionari conservat en l'actualitat en la Biblioteca Nacional d'Espanya, i que, segons diversos experts, va ser escrit abans de 1474.va escriure un devocionari.

Christine Pizan: Primera escriptora francesa, S.XIV

Safo: Primera poetesa grega, S.VI a.C.

Endehuenna: primera dona escriptora coneguda, poetesa, de l'Imperi Arcadi, en Mesopotamia, S.XXIII a.C

Eloïsa: Va ser una intel·lectual de la literatura francesa de l'Edat Mitjana. Lavida d'Eloísa va ser una de les més romanes,constituint d'esta manera la figura mítica de la passió amorosa,que sobrepassa l'amor cortés, molt popular en aquella època gracies, en part, a l'èxit de Tristany i Isolda. una de les obres més importants son "Cuatro cartas a Abelardo" i "Cartas deagradecimiento a Pedro el Venerable".

Camilla Faà di Bruno: També coneguda com da Casale o Camilla Faà Gonzaga, va ser una dona de la noblesa italiana que es va casar en secret, brevement, amb Fernando I Gonzaga de Mantua. Repudiada pel seu espós, es va fer monja, i el llibre de memòries de 16 pàgines que es va escriure en 1622 a instàncies de la mare superiora ha sigut descrit com la primera autobiografia en prosa escrita per una dona italiana.

Marie de França: poetesa francesa, S.XI

Isabel de Villena: religiosa i escriptora, la primera en la literatura valenciana, obra coneguda: La vita cristi, S.XV

Hildelgard von Bingen: una de les primeres escriptores alemanes, va escriure obres religiosas i místiques, S.X-XI

Chicaba: escriptora afrohispànica, esclava i religiosa, obres sobre la vida religiosa, S.XVII

Florencia de Pineda: escriptora castellana, poetesa, S.XV

Beatriz de Dia: trobairitz escriu poesia, S.XII 

Azalais de Porcaraigues: era una trobadora en occità de l'última part del segle XII.

TREBALL TROBAIRITZ

Isabel Gómez, Natalia Gimeno

EXERCICIS LITERATURA

ACTIVITATS

Els gèneres de la poesia trobadoresca

  

1. Crea una entrada en el teu blog amb el títol "Lírica trobadoresca" i realitza les següents activitats: 

- Relaciona els noms de les composicions amb les definicions corresponents i trasllada la informació a l'entrada del teu blog:

Sirventés / Plany   /  Alba   / Pastorel·la /  Balada i dansa / Cançó

•  Composicions amoroses destinades a ser ballades Balada

•  Diàleg amorós entre una pastora i un cavaller que festeja Pastorel.la

•  És el poema més típic de la lírica trobadoresca. Un trobador es declara vassall d’una dama cortesana. Té almenys 5 estrofes, i una tornada. El nom de la dama s’amaga darrere d'un senyal. Cançó

•  Poesia moral o d’atac personal o de contingut ideològic Sirventés

•  Cant de lloança i de lamentació a la mort d’un senyor o amic Plany

•  Poema que evoca els sentiments dels amants que s’acomiaden després de passar la nit junts. Alba

- Escolta la cançó Boig per tu de Sau. Completa els buits on hi ha asterisc i explica:

A la terra humida escric:

nena estic boig per tu*
em passo els dies 
esperant la nit.*

Com et puc estimar 
si de mi estas tant lluny; *
servil i acabat boig per tu. *

Sé molt bé que des d´aquest bar*
jo no puc arribar on ets tu, 
peròdins la meva copa veig 
reflexada la teva llum ,me la beuré; 
servil i acabat boig per tu. 

Quan no hi siguis al matí,* 
les llàgrimes* es perdran 
entre la pluja que caurà avui. 

Em quedaré atrapat *
ebri d´aquesta llum *
servil i acabat 
boig per tu. 

Els personatges

- Relaciona els personatges de la columna de l'esquerra amb el nom que tenen en occità i explica quina era la seua funció en el triangle amorós de la poesia  trobadoresca. Trasllada aquesta informació a l'entrada del teu blog.

1. El senyor → El gilós

2. La dama→ La domina

3. El trobador→  El vassall o hom

4. El confident →  Els lausengiers

5. El xivato →  El gaita

- Observa les imatges, explica que està succeint en l'escena i identifica els personatges típics de la literatura trobadoresca que apareixen

      1. La dama ofereix una penyora d'amor al trobador que l'estima. 

      2. La dama està amb el trobador mentre el senyor està fora del palau i les dames de la         cort són entretingudes pel joglar al pati del palau.

RESUM DE LES LLENGÜES

ITALIÀ

Distribució geogràfica: És una llengua romànica, parlada per aproximadament uns 85 milions de persones.Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà i com a segon idioma a Malta, Eslovènia, Croàcia, i a alguns països d'Europa com una llengua més.

Característiques fonètiques:

L’ italià té 7 vocals:
A
E oberta
E tancada
I
O oberta
O tancada
U
Els sons d’algunes consonants de l’italià són:

• G(+a,o, u o he, hi amb so de G en la paraula gat en valencià)
• G(+e o i amb so de sh amb vibració de las cordes vocals)
  Gli (que es pronuncia como la Ll en la paraula lluvia del castellà)
• Gn (que es pronuncia com la NY valenciana)
• Sc(+i, e, que sona como sh de show)
• C(+a, o, u, he, hi, amb so de K)
• C(+e, i amb so de TX)

Semblances: la gramàtica italiana presenta numeroses similituds amb la catalana, la francesa, la portuguesa, la espanyola amb les que compartix la pertenència a la familia de les llengües romances.
Expressions i paraules en italià:
Come sta?--->Com estàs?--->¿Cómo estás?
Parla italiano?--->Parla italià?--->¿Hablas italiano?
D'accordo.---> D'acord.--->De acuerdo

Respondi->respon -> respondes
Dolce-->dolça --> dulce
Miele-->mel --> miel
Cuore-->cor -->corazón
Bocca-->boca --> boca
Anima-->ànima --> ánima
Pelle-->pell --> piel

EUSKERA

Distribució geogràfica: dins d'Espanya l'èukera és parlat en les tres províncies del País Basc (Álava, Biscaia i Guipúscoa) , també en part de la Comunitat Foral de Navarra i en l'enclavament de Treviño (Castella i Lleó) .

Característiques:

FONÈTIQUES: No hi ha paraules basques que acaben en m, p, b, d, g, x, h o en j, ni tampoc que comencen amb r, d'esta regla cal exceptuar les de recent adquisició. Quant a les vocals, l'èuscar i l'espanyol compten amb 5 fonemes --encara que en el dialecte de Zuberoa s'empren 6 vocals amb valor fonològic, probablement per influència del gascó i el francés distingix més de 12.

MORFOLÒGIQUES: és una llengua aglutinant i disposa de cas ergatiu en la declinació.

Una altra característica de la llengua basca que se sol mencionar és el fet de que el verb no sols concorda en nombre i persona amb el subjecte sinó que també ho fa amb l'objecte directe i amb l'objecte indirecte.

LEXICOLÒGIQUES: Algunes de les paraules o expresions utilitzades molt a l'euskera son :¿Qué tal estas?-Zelan zaude?  Mañana -Goiza Buenas noches-Gabon Gracias-Eskerrik asko

Semblances:Hem trobat que l'èuscar s'assembla a diverses llengües:

-llengües caucàsiques

-berber

-Tubalismo

-llengües preindoeuropees

-europeu antic

EL CATALÀ

Distribució geogràfica:El domini lingüístic s'estén sobre 68.000 Km2 de quatre estats europeus: Andorra, Espanya (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears i la Franja occidental d'Aragó) , França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat d'Alguer en l'illa de Sardenya).

Dialectes:

• CATALÀ ORIENTAL

- Rossellonès (o català septentrional)

- Central = septentrional de transició, salat, xipella,

barceloní, tarragoní

- Balear = mallorquí, menorquí i eivissenc

- Alguerès

- Neutralització A i E en [ə]

- Neutralització O àtona en [u]

- Article salat: ES i SA (en balear)

- Primera persona singular del present d'indicatiu: canto, canti, cant

LÈXIC:

Arena-Sorra; Meua-Meva: Espill-Mirall

Semblances: L'anglès compta amb una gran influència romànica i, per tant, amb diversos mots que comparteixen l'etimologia amb el català.
El català en els últims anys també ha pres de la llengua anglesa una gran quantitat d'anglicismes, i és per aquest motiu que entre les dues llengües s'han format molts falsos amics.
Un altre cas seria els adjectius constipated i constipat, que en anglès vol dir anar restret, mentre que en català significa estar refredat.
Pel que fa a altres llengües romàniques, en francès el mot truite només es refereix a la truita de riu, mentre que de la truita d'ou en diuen omelette.

ALACANTÍ

Distribució geogràfica:es parla a les comarques del sud de la línia Biar-Busot, les Valls del Vinalopó, l'Alacantí, el Baix Vinalop i el Carche, comparteixen els trets del meridional però a més en presenten d'altres que caracteritzen la parla dels seus habitants d'una manera especial.

Característiques morfológiques, lèxiques i fonètiques:

• Pèrdua de qualsevol /d/ intervocàlica: boda, roda, poder i seda es pronuncien /boa/, /roa/, /poer/ i /sea/.
• Ús de la forma ha hi en el verb haver-hi, en lloc de hi ha.
• Utilització de l'adverbi aquí en comptes de ací i del pronom astò en comptes d’açò.

Semblances:

Castellà: traure (sacar)  cantar (cantar)  feo (lleig)
Francès: poma (pomme)  llibre (livre) llit (lit)
Italia: gracies  (grazie)  mòbil (mobile)
Portuguès: fill filho  peu (pé) mel (mel)

GALAICO-PORTUGUÉS

Distribució geogràfica: es parla en diferents llocs de tot el mon:

• A la península Ibérica es parla a Galicia i al país de Portugal (95%).
• A Sudamérica es parla el portugués al país de Brasil (95%).
• A África es parla gallego-portugués als països de Angola(75%)
  i Mozambique(50%).També es parla a Guinea (60%)i a les illes de Cape Verde

Característiques morfológiques, lèxiques i fonètiques:

VOCALISME: Front al gallec actual, eran bisilàbics molts grups vocàlics que en el gallec de hui constitueixen una síl·laba(ve-er por ver).

CONSONANTISME: un dels trets més importants de la fonología medieval galaicoportuguesa és la existencia de tres pars de sibilantes que han evolucionat de forma distinta en portugués i en gallec. Tant portugués com gallec van tendir a simplificar de formes distintes el complex sistema de sibilants medieval, el portugués, es va decantar per l'eliminació de la difereciació quant al punt d'articulació tal com les variants hispanoamericanes i andaluses de l'espanyol, mentres el gallec es va decidir per l'eliminació de l'oposició en la sonoritat."Algunes consonants com ñ en gallec s'escriu nh i tambe ll s'escriu lh

Semblances:

valencià:                           galaico-portugués

dent                                            dent

flor                                              flor

llet                                              leite

ungla                                          unha

ALEMANY

Distribució geogràfica: L’alemany es parla a Europa Central, i és llengua oficial de Alemanya, Austria i Bèlgica, així com a Suïssa, Liechestein i parts de Brasil i Polonia.

Característiques:

• La 'ü' i més rara de totes. Es vocalitza posant la boca en forma de 'u' però dient una lleu 'i'.
• La forma 'sch-' sona com una "s silbante"

Semblances:

alkohol - alcohol-alcohol
ballon - balón-baló
delfin - delfín-delfí
kilo - kilo-kilo
paar - par-par

ANGLÉS

Distribució geogràfica:Regne Unit,  Nova Zelanda, Irlanda, Estats Units, Austràlia i Canadà com a primera llengua.

Característiques:

LLENGÜES D´ÀFRICA

• Àrab

Situació geogràfica: Nordàfrica (Libia, Argelia)

Característiques
-Empra un sistema d'escriptura propi que s'escriu de dreta a esquerra, tot unint les lletres entre si.
-Existeixen 9 tipus de formes verbals i  no existeixen les lletres majúscules.

-Atès que els noms propis àrabs solen tenir un significat, per tal d'evitar confusions, aquests es mostren, de vegades, tancats entre parèntesis o cometes.
Semblances:
-L'àrab ha incorporat  els signes de puntuació de les llengües europees: el punt, la coma, el punt i coma etc. Els punts suspensius solen ser dos (en lloc de tres).
-Existeix un important patrimoni d'origen àrab en Espanya, trobem paraules d'origen àrab en tots els camps. Hi ha molts topónims d'origen àrab (Guadiana, Guadalquivir, Alhambra...) i antropónims (Guadalupe, Fátima, Almudena, Ismael...).

• Afrikàans

Situació geogràfica: es parla a Sudàfrica. Amb 6.500.000 (un 12,2%), dels cuals 1.000.000 també parlen anglés. Les zones de parlants de afrikáans principals son les provincies de Cabo del Norte y del Cabo Occidental.
Característiques
-L'ortografia reflecteix una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminades
-L'idioma afrikaans utilitza el mateix alfabet que idiomes com l'anglès, l'espanyol o l'alemany. -Com En anglès, els noms en afrikaans no tenen gènere gramatical, però hi ha una distinció entre les formes de singular i plural.

-Les paraules en anglès són utilitzades com una guia. No obstant això, l'idioma afrikaans conté elements fonètics en la seua pronunciació que no existeixen en anglès.

CATALÀ OCCIDENTAL

1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Es el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest de Catalunya (quasi la província sencera de Lleida, oest de Tarragona i Terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià. La característica més notant d'aquests dialectes, a diferència dels del català oriental amb el que es contraposa, és la d'absència de neutralització en vocals àtones.

    2. CARACTERÍSTIQUES  

2.1 Característiques Morfològiques:

• Manteniment del so [w] en els possesius (meua, teua, seua).

• La x inicial o post-consonántica en [ʧ] (excepción Xàtiva, Xixona donde se realiza [ʃ]).

• Verbs incoatius en -ix, -ixen, -isca, etc.

• Cert manteniment de la nasal en els plurals d’antics proparoxítons acabats en -n (hòmens, jóvens).

• Certa presència de [j] davant  palatal sorda en el dígraf -ix-.

• El pronomb feble ens/-nos es converteix en mos en totes les posicions.

2.2 Característiques fonètiques:

A més de la no reducció del sistema vocàlic àton, el major tret que diferencia el català occidental de l'oriental és que les e provinents de les Ē (e llarga) e Ǐ (i breu) tòniques del llatí es pronuncien com [e] (e tancada).

2.3 Característiques lèxiques:

Com en tots els idiomes, en català hi ha localismes, i alguns presenten una distribució que reflexa més o menys la divisió entre els dos conjunts dialectals. Algunes de les paraules propies del català occidental:

• Granera per escombra
• Xiquet per nen
• Espill per mirall
• Palometa/paloma per papallona
• Corder per xai
• Melic per llombrígol
• Pigota per verola

3. DIALECTES

• Nord-occidental
• Pallarès
• Ribagorçà
• Benasquès (parlar de transició a l'aragonès)
• Lleidatà
• Valencià de transició o Català Tortosí
• Valencià
• Castellonenc
• Apitxat
• Meridional
• Alacantí

3.1 Nord-Occidental

El català noroccidental, també cridat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla en la zona nord-occidental de les regions catalano-parlantes. A vegades es confon amb la denominació de lleidatà, sent este un subdialecte pertanyent a ell.

Localitazció

• Les comarques occidentals de Catalunya com: L'Alta Ribagorça, el Pallars Jussá, el Pallars Sobirá, l'Alt Urgell
• Les comarques aragoneses que conformen la Franja: La zona oriental de la Ribagorça, La Llitera, el Davall Cinca i el Matarranya.

• SUBDIALECTES

• Pallarès:  és la varietat constitutiva del català al Pallars, amenaçat per la sagnia del despoblament, que destaca pel seu arcaisme afavorit per un evident aïllament geogràfic. És un dels dialectes més conservadors de la llengua catalana.
• Ribagorçà: és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera. Consta de tres dialectes: el ribagorçà central, el ribagorçà oriental i el ribagorçà occidental.

• BENASQUÈS: és el dialecte parlat a l'entorn de Benasc, a la riba alta del riu Éssera, fins a El Run (segons Ballarín). Comparteix alguns trets del ribagorçà i és unparlar de transició entre l'aragonès, el català, i el gascó, però principalment es considera català.

• Lleidatà: és el subdialecte del català que es parla a Lleida i les comarques del seu voltant. Segons les classificacions actuals, el fragatino s'inclou dins del lleidatà.

3.2  Català Tortosí

La filiació dialectal ha estat variable. En el primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en el valencià. Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcovel oMoll l'inclouen en el català nord-occidental encara que posant èmfasi en la consideració de parlar de transició, cap al valencià. En canvi, Lluís Gimeno és contrari al caràcter de transició i el considera com el tercer dialecte del català occidental.

Localitazció:

Comprèn, grosso modo, el Maestrat, els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de parla castellana), el Matarranya (incloent els municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara, Faió i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

3.3 Valencià

És la denominació històrica i tradicional que rep al País Valencià, i encara que no és oficial també s'anomena així en la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia, la mateixa llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Té quatre dialectes:

• Castellonenc

El valencià castellonenc o septentrional és un subdialecte del valencià situat entre el valencià apitxat i el valencià de transició.

Localitazció:

Comprén la comarca antiga de la Plana (la Plana Baixa i la Plana Alta fins a Orpesa) el Pla de l'Arc (Torreblanca,Cabanes, Bell-lloc del Pla, Vall d'Alba, La Serra d'en Galceran, Vilafamés i Sant Joan de Moró) i l'Alcalatén

• Apitxat

És un subdialecte del valencià que es parla en les comarques del Camp de Murviedro, Horta de València, el Camp de Túria i la major part de la Ribera Alta. En esta última subsistix un nucli no apitxat a Catadau i Alfar (província de València) . També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.

• Meridional

És un subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en lesComarques del Xúquer on no es parla apitxat. La pronunciació vocàlica i consonàntica d'aquesta zona se sol prendre més o menys com a estàndard del valencià.

• Alacantí

És el subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a les Comarques del Sud, excepte la Marina Baixa i la població de La Torre de les Maçanes, i a part de l'Alcoià. És un subdialecte que presenta un alt grau de castellanismes i alhora, per contra, un alt grau d'arcaismes

4. CANÇÓ EN CATALÀ OCCIDENTAL:

https://www.youtube.com/watch?v=7ExlJ4EFaT4

Cadascú va a lo seu

Que mos ampare Deu

Anan entre montañes I valls

Sempre porte en la sang

A la meua terreta

Cada uno va a lo suyo,

que Dios nos ampare.

Caminando entre las montañas y valles,

siempre llevo en la sangre

a mi pequeña tierra.